Ens mereixem un
govern que no ens prengui a tots per idiotes i ens mereixem també
que els que el voten, a ells i als seus aliats més o menys
vergonyants, tinguin un mínim de seny i de decència. Sé que és
fort dir això, sembla que no respecti la suprema voluntat popular…
Doncs no, no la respecto sempre, tot i que sí accepto que la majoria
és la majoria i que no hi ha res a fer. I no, no em refereixo al
patètic paper d'un govern, el de Madrid, que es pensa que fer
política és portar els adversaris a judici mentre ells s'escapen
sempre de la justícia, que per això la controlen, faltaria més.
Parlo d'una altra
cosa, tan brutal com la formidable estafa que les elèctriques estan
cometent amb la complicitat del govern espanyol, de la gran coalició
popular-socialista del PTOEL (Partit Transversal de l'Oligopoli
Elèctric) i el silenci submís de la majoria de la societat.
Una mostra? El
ministre Nadal, anunciant la gran solució: ens haurem d'acostumar a
tarifes elèctriques altes i a grans altibaixos. Coses del mercat, ja
se sap… Diu això, es queda tan tranquil i el país encara més.
Mentrestant, ens expliquen quatre truquets inútils per estalviar
electricitat, cosa pràcticament impossible a no ser que anem per
casa amb espelmes i que posem una rentadora cada tres setmanes.
Fins i tot un
personatge tan neocon i proTrump com l'inefable Roberto Centeno
descriu tot això com el que és: un robatori.
Confesso que no
entenc la passivitat, la resignació, de milions de ciutadans. Ni amb
l'electricitat ni amb l'aigua ni amb el gas ni la benzina ni els
peatges ni els bancs… Com tampoc no entenc gens ni mica la
conformitat general amb la corrupció (que no indigna tant com
sembla), amb l'atur, la precarietat, la pobresa… O també amb el
segrest d'Espanya i de qualsevol possibilitat de fer un país obert,
flexible, plural, intel·ligent, autènticament competitiu, just…
El PTOEL està a tot
arreu i a una majoria d'espanyols ja els està bé que ens robin,
ells inclosos. Ens estem acostumant a tot. A Catalunya també, perquè
la independència per ella sola, per virtuts que pugui tenir, no
impedirà que caiguem en mans de la casta de sempre: en comptes de
creure en la màgia, hauríem de fer més política. I això vol dir
desmuntar el PTOEL i la seva filial catalana, entre moltes altres
coses.
Els anys de crisi
dura, sumats als de falsa prosperitat, han narcotitzat aquest país.
Si un ministre pot sortir a dir una barbaritat com aquesta, “aneu-vos
acostumant”, i ens l'empassem, és que ens mereixem mil ministres
com ell… El PTOEL ens ha pres la mida i sap que estaríem disposats
fins i tot a pagar l'electricitat més cara.