“Cas Borbón-PP”: un rei intocable, inviolable i irresponsable... en un país amb 17.621 aforats

Aquella portada d'El Jueves...
Ara el que toca és païr la sentència del cas Borbón-Urdangarín-PP. Semblarà dura o tova, segons com es miri. Els experts diran una cosa, els no experts en pensaran una altra, hi haurà qui posarà l'accent en el paper protector de l'Estat sobre la infanta, o sobre l'imprescindible sacrifici d'Urdangarín, senzillament perquè algú havia de pagar els plats trencats… És molt opinable, tot plegat.

Però també és cert que s'ha de reconèixer que no és gens habitual veure segons quines figures del gran poder assegudes davant d'un tribunal de justícia. No ens fem massa il·lusions, perquè en aquest país (cada vegada més “aquell”...) la llei seguirà una per als de dalt i una altra per als de baix, però tampoc no menystinguem totalment els judicis que anem veient: tenen un cert valor exemplar.

No és allò de “qui la fa, la paga”, ni molt menys: això és el que ens voldran fer creure, perquè no han deixat de pensar que som tontos. Però tanmateix, és un cert progrés, diria que a pesar dels poders que controlen la maquinària de l'Estat i el món financer.

Això no ens hauria de fer perdre de vista, tampoc, que a la Constitució hi ha un retoc interessant que està pendent i del qual gairebé no se'n parla. Ja que no ens deixaran mai decidir directament sobre la monarquia, almenys posem-la a dintre de la llei i no a fora… No ens diuen que és tan important la llei? Doncs vinga, som-hi...

La Constitució blinda absolutament la figura del rei, la converteix en inviolable, irresponsable, intocable. Dit d'una altra manera: pot fer el que li surti dels borbons, perquè la llei situa el rei per damunt de la llei i al marge de tot control. Als bons i ingenus temps de la primera transició ens van colar com la cosa més normal del món un “escut legal” pensat a la mida de Juan Carlos I, el rei emèrit. Figura que, per cert, està absolutament fora de la Constitució i també ens volen fer creure que és la cosa més normal i legal del món.

Aquí està la clau de tots els misteris dels barrils de petroli (Roberto Centeno), del famós compte “Soleado”, de les cantants, coristes i corinnes, dels prínceps i “amigotes” de l'Aràbia Saudita…

Tots aquests esforçats reformistes de la Constitució ja tenen feina, si volen perfeccionar la democràcia: posar el rei dintre de la llei, obligar a la corona a no continuar essent la institució més obstinadament masclista d'Espanya… I de passada, ja que ens hi posem, eliminar un “escut legal” similar al de la monarquia: el demencial sistema espanyol d'aforaments per a càrrecs públics, absolutament desmesurat i mal utilitzat de forma descarada i obscena.

No ho veurem, per suposat, però no està de més dir-ho, a veure quina excusa s'inventen per dir-nos que ara no toca. Tot i que ja sabem perfectament que, si ha de ser per ells, no tocarà mai.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes