 |
| Aquella portada d'El Jueves... |
Ara el que toca és
païr la sentència del cas Borbón-Urdangarín-PP. Semblarà dura o
tova, segons com es miri. Els experts diran una cosa, els no experts
en pensaran una altra, hi haurà qui posarà l'accent en el paper
protector de l'Estat sobre la infanta, o sobre l'imprescindible
sacrifici d'Urdangarín, senzillament perquè algú havia de pagar
els plats trencats… És molt opinable, tot plegat.
Però també és
cert que s'ha de reconèixer que no és gens habitual veure segons
quines figures del gran poder assegudes davant d'un tribunal de
justícia. No ens fem massa il·lusions, perquè en aquest país
(cada vegada més “aquell”...) la llei seguirà una per als de
dalt i una altra per als de baix, però tampoc no menystinguem
totalment els judicis que anem veient: tenen un cert valor exemplar.
No és allò de “qui
la fa, la paga”, ni molt menys: això és el que ens voldran fer
creure, perquè no han deixat de pensar que som tontos. Però
tanmateix, és un cert progrés, diria que a pesar dels poders que
controlen la maquinària de l'Estat i el món financer.
Això no ens hauria
de fer perdre de vista, tampoc, que a la Constitució hi ha un retoc
interessant que està pendent i del qual gairebé no se'n parla. Ja
que no ens deixaran mai decidir directament sobre la monarquia,
almenys posem-la a dintre de la llei i no a fora… No ens diuen que
és tan important la llei? Doncs vinga, som-hi...
La Constitució
blinda absolutament la figura del rei, la converteix en inviolable,
irresponsable, intocable. Dit d'una altra manera: pot fer el que li
surti dels borbons, perquè la llei situa el rei per damunt de la
llei i al marge de tot control. Als bons i ingenus temps de la
primera transició ens van colar com la cosa més normal del món un
“escut legal” pensat a la mida de Juan Carlos I, el rei emèrit.
Figura que, per cert, està absolutament fora de la Constitució i
també ens volen fer creure que és la cosa més normal i legal del
món.
Aquí està la clau
de tots els misteris dels barrils de petroli (Roberto Centeno), del
famós compte “Soleado”, de les cantants, coristes i corinnes,
dels prínceps i “amigotes” de l'Aràbia Saudita…
Tots aquests
esforçats reformistes de la Constitució ja tenen feina, si volen
perfeccionar la democràcia: posar el rei dintre de la llei, obligar
a la corona a no continuar essent la institució més obstinadament
masclista d'Espanya… I de passada, ja que ens hi posem, eliminar un
“escut legal” similar al de la monarquia: el demencial sistema
espanyol d'aforaments per a càrrecs públics, absolutament
desmesurat i mal utilitzat de forma descarada i obscena.
No ho veurem, per
suposat, però no està de més dir-ho, a veure quina excusa
s'inventen per dir-nos que ara no toca. Tot i que ja sabem
perfectament que, si ha de ser per ells, no tocarà mai.
