Mentre el fiscal es
pregunta si per trencar els ous cal o no violència i si fer una
truita no deixa de ser una forma de terrorisme de baixa intensitat,
el president Puigdemont s’ha llançat a la lírica i l’èpica de
ple. Ens promet ni més ni menys que una nova era, la d’una
Catalunya lliure que sortirà d’un referèndum màgic. Un
referèndum que serà vinculant i vàlid... amb lleis o sense, perquè
la nova modalitat de referèndums a la catalana es basa en la
validesa que aporten els votants.
Així comencem l’any, prement
l’accelerador verbal i el dels gestos. En aquest cas, amb una bona
jugada escènica: l’absència de la conferència autonòmica, un
“teatrillo” força vistós concebut com a part de la famosa i
buida “Operació Diàleg”. Això ha estat bé, la “no-foto”
de les autonomies que fan veure que decideixen alguna cosa. I ha
servit per començar a tapar el que passarà (o no) d’aquí uns
dies a Brusel·les: una presentació a la sala de treball 3C050 del
Parlament Europeu, amb la sana intenció de muntar un “pollastre”
institucional mentre Europa va a la deriva i digereix el Brexit.
Tot
plegat, poc líric i poc èpic com per sustentar el clam de la “nova
era” que veuran els nostres ulls abans d’acabar l’any 2017...
Ja
anirem veient en què acaba la improvisació continua i la fugida cap
endavant, a més de la tossuda mania de no reconèixer que els vots i
les enquestes no donen -de moment- ales per a la independència ni
per a la insurrecció. Amb l’ajut inestimable del govern de Madrid
i de la “santa coalició patriòtica”, tot podria ser...
Però de
moment, el país és el que és i la nova era que s’albira a
l’horitzó és més aviat boira i pressa. Males conselleres per als
anys que suposadament han de ser històrics...
