El viacrucis judicial de Bárcenas és un magnífic contrapunt
al vodevil de les finances dels Pujols i a la propera escenificació del cas
Borbón-Urdangarín. Tres moments gloriosos, amb dosis brutals de porno dur,
duríssim. El poder d’Espanya i Catalunya obert en canal a l’escorxador de la
justícia i els mitjans. Quina naturalitat això d’explicar les “caixes B”, les
comptabilitats extracomptables, els viatges de plaer a Andorra, els grandiosos
serveis institucionals que oferia el gendre a l’ombra benèvola del sogre amb
corona...
Tones i tones de residus tòxics, de matèries altament contaminants,
d’històries putrefactes... I com si res. Tot plegat acabarà en no-res, com
solen acabar aquestes coses en aquest país des de fa segles. Com a molt, algú
acaba pagant, l’excepció que confirma la regla. I sempre s’acaba trobant la
manera de fer més suau el càstig si el condemnat sap estar calladet i aguantar
el xàfec heroicament. A qui li toca, li toca, tot i que realment no li toca a
gairebé ningú.
Tot passa entre grans escàndols, indignacions desmesurades,
paraules gruixudes... i al final, no-res. Totes aquestes immenses trames
corruptes que han convertit aquest país en un fangar tenen altíssimes
probabilitats de perdre’s en processos interminables i d’acabar tard o d’hora
més o menys oblidades. I si no, assumides, amb la major naturalitat del món,
per un país en el qual els ciutadans se senten molt millor si exerceixen de
súbdits mesells i de “paganos” de la festa. És la tradició, molt ben
consolidada. I per això ni passa ni passarà res, no hi haurà cap catarsi, no es
farà neteja, no es canviarà res.
Només mutaran les formes, s’afinaran els
procediments, i para de comptar. Per als que encara somien amb revolucions i
canvis (consti que amb la meva simpatia), el paisatge està ple de lliçons sobre
la profunda i majoritària naturalesa del país. No tenir-ho en compte és un greu
error i es paga amb grans frustracions futures. Les coses són com són i ja
està. I anem fent, això sí, remugant una mica i queixant-nos... Davant la tele
o el mòbil, al bar o a la sobretaula. I res més.
