Avui, classe de dret. Lliçó 1) Els grans principis, dret natural, drets i deures, filosofia del dret, coses dures d’aquestes… Lliçó 2) L’imperi de a llei, expressió imperial, imperiosa i ampul·losa, per omplir-se la boca: la llei és igual per a tothom. Lliçó 3) La llibertat, els seus delicats límits, fins i tot quan podem pensar que es cometen excessos, i la seva importància com a pedra angular del sistema democràtic. Lliçó 4) Els funcionaris públics poden tenir idees pròpies i fins i tot lluitar (democràticament) contra la llei? Ui, ves a saber… Fi del curs accelerat.
Passem a la realitat. Per exemple, al cas del jutge Vidal. És bon o mal jutge? Que ho jutgi a qui li toqui fer-ho, d’acord amb la llei que mesura la qualitat dels jutges.
Quan es treu el barret de jutge, el senyor Vidal pot exercir de ciutadà?
A Corea del Nord, no. A Espanya, tampoc.
Pot el senyor Vidal redactar una constitució catalana, coreana, europea o universal? Aquí, no: per això el volen fotre fora. En coreà del nord, en català i en dialecte hispano-madrileny, això té un nom: censura, totalitarisme, repressió.
Jo he de fer cas de la seva constitució? Si vull, sí. Si no vull, no.
Cadascú és lliure de comprar-li o no la moto.
Però ell té tot el dret del món a redactar la constitució que més li agradi, faltaria més. Tot el dret del món. I per això el volen fotre al carrer, “a la puta calle”.
Això, en un país on fins i tot un individu com en Losantos es veu obligat, a contracor, a defensar Monedero, Errejón o Iglesias de la pornogràfica utilització que fa Montoro dels embolics fiscals de cadascú: Hisenda no és ni pot ser l’eina per al joc brut d’un partit. Losantos, que és llestíssim i malvadíssim, sap a què juguen Montoro i Rajoy.
La llibertat de pensament i expressió no pot ser una joguina en mans d’una colla de jutges partidistes i venjatius. Ni dels seus "capos" polítics.
A mi, la constitució del jutge Vidal, ni fu ni fa. Però el jutge Vidal sí que m’importa. Perquè ell sóc jo, ell som tots i totes. Si el foten fora, estem fotuts.
Per tant, estiguem d’acord o no amb ell, o defensem el seu dret a ser jutge i pensar pel seu compte, o aquest país està acabat.
(13 febrer 2015)
 Els grans principis, dret natural, drets i deures, filosofia del dret, coses dures d’aquestes… Lliçó 2) L’...){kind=link}