Pornografia pura i dura. De la de jutjat o fiscal de
guàrdia, si aquest país tingués una justícia més decent, que no és el cas. Això
és el cas Castor o el cas Florentino Pérez. També el podríem batejar com el cas
Zapatero-Sebastián-Rajoy-Soria, per ser més exactes, perquè entre els quatre i
Florentino ens han endinyat una factura de cinc mil milions d’euros a pagar
entre tots els espanyols. Una factura que inclou també finançament i negoci per a la banca, per suposat: tothom ha de sucar el que li toca.
Ho disfressen de legalitat:
la llei, ja se sap, és sagrada a Espanya. Hi ha una llei, uns contractes amb
Florentino: si no se’ls deixa rematar el desastre del projecte Castor, se’ls ha
d’indemnitzar. No importa que hagin provocat terratrèmols i que el projecte estigui mal plantejat: sí o sí s'ha d'indemnitzar, sense discutir res. El PP remuga una mica per dissimular i el PSOE calla: amb les coses de Florentino no s'hi juga,
I per tant, es paga “a tocateja”.
Aquesta setmana li han pagat 1.350 milions d’euros de cop. A Espanya, segons
quines coses es paguen així, sense negociar ni una rebaixeta. Sobretot si els que paguen són els de sempre. A canvi, per continuar demostrant que Espanya és un país seriós i no un cau de pirates,
la mateixa setmana uns altres portaveus de la mateixa casta et
“suggereixen” que anem pensant en una idea creativa: que els treballadors es paguin l’atur ells
mateixos. Un d’aquests dies diran que el sou també se l’han de pagar els
treballadors i fins i tot subvencionar la seva empresa, com a agraïment per tenir un contracte. Té la seva lògica aberrant, oi?
Per idees innovadores no quedem. I
per pornografia tampoc.
El cas Castor, aquesta obscenitat de dimensions
còsmiques, mereix un monument: si s’hi esforcen una mica més, tots els
espanyols ens farem independentistes, bolivarians, populistes… El que sigui, excepte passar per idiotes o deixar-nos estafar una i altra vegada.
Estan tan
segurs tots plegats del seu domini sobre el sistema, de la seva capacitat de
controlar l’esclat social que fomenten dia sí i dia també… No pararan. No estan
disposats ni tan sols a dissimular una mica i enganyar el poble, una vegada
més, amb quatre mesures populistes: van i aniran a la seva fins al final.
Catalunya, insisteixo, no és una excepció: la bandera també tapa aquí moltes
misèries i enganyifes, moltes astúcies embutxacades. És la mateixa pel·lícula.
Pura porno-política: Florentino for president. O Millet o Bárcenas. O els
Pujols. O Juncker. Aquest és el pla. La llista única ja fa temps que existeix, tot i que camuflada sota diferents sigles.
(15 novembre 2014)
Lectures instructives:
