S'han de complir les lleis? Segur?

En teoria, sí. Clar. A la pràctica, depèn. I si no les compleixes, a vegades et cau el pèl i d’altres no. Veiem els casos Bárcenas, Pujol, Roldán, Millet, les caixes… En teoria la llei és igual per a tothom. A la pràctica, depèn. La bonica teoria de l’Estat de Dret té escletxes importants, no gens anecdòtiques... 

Imperi de la llei? Llei i Constitució igual per a tots? Sí? Doncs vés tu a Navarra i digues que vols avortar. Ja veuràs què et passa... Ni amb la llei González, ni la Zapatero ni amb la contrareforma light de Rajoy. Navarra forma part d’Espanya? I això significa que ha de complir les lleis d'Espanya? Jo diria que sí, però ningú no els envia l’exèrcit a obligar-los a complir la llei. Curiós, curiosíssim.  

En el rerefons de la gran qüestió que haurem d’afrontar tots plegats properament, sigui el 9N o quan sigui, hi ha aquesta pregunta: hem de complir les lleis? 

Les justes i les injustes? I qui decideix quines són injustes? I si ens enganya el que decideix si són injustes o no? 

És possible saltar-se la Constitució mentre continues posant multes per saltar-se un semàfor en vermell? O recaptar impostos mentre tu amagues la pasta a Suïssa, Andorra o les Illes Caiman? 

Sí. A Espanya i a Catalunya és normalíssim. De fet, passa cada dia. 

La crisi ens ha demostrat que la Constitució te la pots saltar i no passa res. Però que no se la salti ningú més, eh? “Doctores tiene la Iglesia”, que dirien.

Tanmateix, a Catalunya cadascú de nosaltres haurà de trobar la resposta pel seu compte, amb governs, partits o sense. El debat jurídic sobre aquestes qüestions és tan apassionat com infinit, impossible de resoldre si no tens en compte la realitat. 

Quan hi ha prou gent decidida a saltar-se la llei, se la salten i després en fan una altra. Així de clar. I que diguin el que vulguin els legisladors de la llei d’abans, els juristes, el dret natural, els jutges i els policies. 

Si només te la saltes tu, o no tens “cobertura” suficient, ja ens entenem, el pes de la llei et cau al damunt. “Dura lex, sed lex”. 

La qüestió és ser molts, moltíssims: no hi ha llei que ho aguanti. 

L’altra qüestió es que quan et saltes la llei, mai no saps quanta gent més està disposada a fer el mateix que tu, al mateix temps… Això només ho saps després de saltar-te-la.

(25 setembre 2014)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes