El president Mas només diu que s’han de fer les coses amb astúcia i habilitat. D'amagatotis, marejant la perdiu. Que es prepari, Rajoy, si vol numerets... Ah, que havia de marxar a la Xina? Doncs que marxi tranquil, que per aquí ja anirem fent i ja tindrà notícies nostres... I així el gran moment històric de la publicació de la llei i la convocatòria de la consulta ha quedat reduït a una llarga i misteriosa espera, mentre imaginem quina jugadeta porten de cap els uns i altres.
A Rajoy i els defensors de la unitat de la pàtria, preparats per reaccionar automàticament com els míssils nuclears nordamericans, els han deixat amb un pam de nas. Carregats de testosterona patriòtica, porten dies esperant el seu gran moment, histèrics, i no saben ni entenen què passa... Clar que en això de no entendre Catalunya ja tenen una llarga experiència.
Mentrestant, aquí hi ha qui s’ha inventat un procediment creatiu, ple de sorpreses, per començar a jugar al vell joc dels gats i els ratolins, dissimulant.
Una mena de vodevil, vaja, que pot ser molt divertit però que no encaixa gens amb totes les meravelles que hem sentit a dir d’Escòcia i de Gran Bretanya: allí no perden el temps jugant a cuita a amagar.
Fan les coses d’una altra manera i al final els surten d’una altra manera. Inclosa la brillant i exemplar decisió del primer ministre Salmond: una altra lliçó que els polítics catalans i espanyols han fet veure que no captaven. Clar, aquí les coses les fem a la nostra manera. I així surten. Numerets inclosos.
Ja ens explicaran la resta del guió quan vulguin, si hi ha guió i si no es tracta d’un secret d’Estat o d’estructura d’Estat. Però aquest principi no fa augurar res de bo.
(23 setembre 2014)
