Una de les primeres coses gruixudes, però educades, que li
van dir és que era “bolivarià”. Tecnicisme a càrrec de Felipe González, un
gerro xinès que es va trencar a principis dels anys 90, ple de moltes coses
bones i moltes coses dolentes ... Fa uns dies, el van acusar d’haver estat
finançat per Hugo Chávez, que és com si t’acusen de rebre diners de Satanàs en
persona. Uns dies més tard, va començar a córrer que li volien tancar l’aixeta
televisiva, que tan intel·ligentment ha utilitzat. Després, que si feia un
programa de televisió per a no sé quina televisió dels aiatol·las iranians. Ara
ja anem per “filoetarra” i “proetarra”. Com ja se sap, aquesta és una de les
pitjors coses que es poden ser si ets espanyol, mentre que “nazis” només en
poden ser els catalans. I la cosa continuarà pujant de to les properes
setmanes. Li buscaran qualsevol punt feble: que vagi amb compte si algun dia va
copiar als exàmens...
És evident que Pablo Iglesias, el líder de Podemos, fa
pànic a les sales de màquines del sistema, ara concentrades a apuntalar-ho tot,
perquè saben que amenaça ruïna. És el dolent de la pel·lícula, l’home del sac,
com abans era (i hi tornarà) l'Ada Colau, per exemple. El sistema funciona així: reacciona
furiosament quan se sent amenaçat de veritat. Però aconseguiran just el
resultat contrari, a no ser que realment tingui un costat fosc que ara es
desconeix: convertir-lo en l’heroi del desig de trencament radical, tan
insensat com comprensible. Clar que, com tothom, té clarobscurs, i planteja
molts, molts dubtes. Però aporta una novetat fonamental: aire fresc, provocador
i renovador. Serà el primer, però no l’únic: això ja no serà el que era. Hi ha
i hi haurà més opcions que ell i el que representa, però hauran de canviar
moltes coses, tot i que ja podria ser que esdevingui un fenòmen relativament
passatger.
Com més dolent el facin, més simpaties (no per força vots) guanyarà.
I més hi guanyarem tots, sigui o no sant (o dimoni) de la nostra devoció.
(1.7.2014)
