No, no em refereixo als abusius i escandalosos fons de
pensions dels eurodiputats, pobrissons ells, que han de pensar en el dia de
demà... Ni en la fantàstica trola de la dimissió de Magdalena Alvarez, “antes
partía que doblá”, i aquí “partía” deu ser de partir-se de riure de tots
nosaltres... No, no va de diners ni de subterfugis legals per muntar-s’ho. Va
de democràcia a l’estil europeu.
Rebobinem una mica i tornem a la campanya
electoral de les passades europees, aquell terratrèmol que encara estem païnt...
Una de les grans promeses: el president de la Comissió Europea serà el que
decideixin els ciutadans. Guauuu, espectacular. Ja ens tens a tots celebrant un
pas endavant cap a al democratització de la Unió Europea. Sí, ens ho venien com
si triéssim “el president europeu”, quan en realitat triàvem un parlament que
decideix poquíssim o no-res (com els d’aquí, no ens enganyem) i ens feien
creure que la Comissió Europea és de veritat un govern, quan no deixa de ser
una mena de comissió gestora, i encara gràcies. Però era un pas endavant.
Conclusió de tot plegat? Ahir el caps de govern i d’estat europeus triaven
Juncker. Sí, el guanyador, però no l’han triat per raons democràtiques, sinó
per canvis de cromos entre ells, que inclouen, al temps, la “grosse koalition”
a l’estil alemany: democristians i socialdemòcrates units per gestionar el
sistema i imposar reformes. Com el tractat (ara secret) amb els Estats Units,
que dinamitarà definitivament el model social europeu.
Oh, Europa! Només ha
passat un mes des de les eleccions i ja hi som, més que res perquè mai no va
canviar res: el programa neoliberal continua imparable, amb socis suïcides com
la socialdemocràcia. Es comença per Juncker, es continua amb el mercadeig de
comissaris i càrrecs (ànim, de Guindos, t’ho mereixes, Lehman Brothers al
poder) i s’acaba amb el tractat comercial entre la Unió Europea i els Estats
Units. Qüestió de mesos: el full de ruta està traçat i s’anirà complint pas a
pas. Amb europeïsme i alegria, per suposat, que queda molt lleig això de ser
euroescèptic...
(28.6.2014)
