Com que ja comença a ser difícil fer més la punyeta als
fumadors, ara toca fer-la als bevedors. El que no va aconseguir Elena Salgado
(ministra puritana amb les drogues legals però molt tolerant amb la “porta
giratòria” entre política i interessos econòmics), ho acabarà aconseguint Ana
Mato. Una ministra també puritana, pel que sembla, amb l’alcohol, però no amb
els regalets de la Gürtel. Estan preparant per enèssima vegada la futura “llei
seca”, una mena de “llei anti-alcohol”. Sembla ser que som un país de borratxos
i alcohòlics, però per sort tenim un govern decidit a aplicar el seu programa
de llei i ordre, aquesta mena de “policia dels costums” a què tan aficionades
són part de la dreta i part de l’esquerra. A Espanya i a Catalunya això de ser
liberal, en el seu sentit més clàssic, és molt relatiu... Cadascú té els seus
temes preferits i les seves paranoies, però en el fons es tracta del mateix:
senten una passió irreprimible per dir-nos, per manar-nos, com hem de viure.
Pel nostre bé, per suposat, faltaria més. La nova “llei seca” és possible que
aparegui en escena a la tardor, si els plans governamentals es compleixen.
Tindrem així un nou debat sobre costums, sobre decisions privades, paral·lel
per exemple al de l’avortament, al de la repressió de les protestes públiques,
al del control obsessiu d’internet, al dels 130 km/h per autopista... Molt entretingut, com sempre, i
probablement amb resultats catastròfics per a les llibertats individuals, per
variar. Aquí, el puritanisme i la "moralina" van sempre d’això, de salvar les nostres
ànimes i fins i tot els nostres cossos. Però mai, mai, no toquen el tema clau, el
que de veritat podria regenerar l’ànima del país: els diners, públics o
privats. Màxima indulgència i comprensió per al robatori, en totes les seves
formes, fins i tot les més refinades, i màxima severitat per al tabac, el vi,
la cervesa o el “botellón”. En resum: barra lliure per a la pornografia dura.
(10 juliol 2014)
(10 juliol 2014)
