Milions i milions de monàrquics

Al Congrés i al Senat, un 80 o 90% de suport, “babosillo”, a la monarquia. Al carrer, un 0,5%, més aviat passant de tot. Si no fos perquè el 95% dels mitjans d’aquest país estan penjats dels bancs o les institucions (i no dels lectors ni dels ciutadans), el titular d’avui seria alguna cosa com: “El poble mira la tele i compra revistes, però rep amb gran fredor el nou rei Felipe VI”. Ah, sí: al poble (pressumptament sobirà) li apassiona més “la roja” que “la corona carmesí”. O un concert o un nou model de smartphone. Però ningú no ha anat a les dues de la matinada a fer cua per veure els nous reis. Ningú. Conclusió: el caliu popular, sota mínims, sota zero. Quatre gats. Què n’hauran fet de les cent vint mil banderetes espanyoles que van encarregar per a les immenses multituds que havien d’omplir els carrers de Madrid? Com que han decidit embolicar-se en la corona, la bandera i la transició, ni se n’adonen ni volen adonar-se’n de la poquíssima gent que va sortir al carrer. On estan els milions de monàrquics, els milions de ciutadans eternament agraïts a la transició, a la Constitució, al sistema? Enlloc. El buit és espectacular, però el tapen a base d’amagar un muntatge tan babós, improvisat i mal plantejat que esdevé el símbol perfecte d’un país corcat. D’això se’n dedueix que la immensa majoria vol la revolució o el suïcidi col·lectiu en mans d’uns quants radicals excitats o desesperats? No. En absolut. Però de la indiferència, i dels resultats electorals i de molts més indicis, se’n dedueix una gran ànsia de decència, de canvi (amb infinits matisos), d’esperança. I Felipe VI i els cortesans que intenten amagar que va en pilotes (com ells) no estan aconseguint el que pretenen, que res no canvii. Ja s'ho faran. Quina patètica manera de malbaratar-ho tot...
(20.6.2014)

Share this: