Fer vaga és encara un dret?


D’entrada, la resposta automàtica és que sí, i tant que sí. Indubtablement, oi? Doncs no tant. De moment, a Espanya, és així, però en un país tan reformista, no se sap mai... Fa dècades, moltes dècades, que ningú no ha tingut el valor de qüestionar-ho obertament: és una de les més sòlides conquestes de les lluites de les esquerres del segle XIX i principis del XX. Però estem en època de rebaixes. Hi una una cosa anomenada OIE, una organització empresarial internacional, de la qual forma part la CEOE, que planteja obertament que això del dret a la vaga s’ha de revisar. Més coherent, impossible: si estan convençuts que, en el fons, els treballadors haurien de pagar per treballar, no és d’estranyar que hagin descobert una de les peces clau del sistema de protecció dels drets dels treballadors. La vaga. De moment no se n’estan sortint, entre altres coses perquè estan tocant el moll de l’os, i aquestes coses no es fan en dos dies. Però ja han començat. També era impensable molt del que està passant, i ja veiem... Per això un camí més prudent és una llei orgànica que “reguli” el dret a la vaga: per aquí van els trets de la CEOE, no tant per una batalla frontal com per insistir en les famoses “reformes”. I de reforma en reforma, ja veiem què passa: que et manifestes amb la bandera republicana o l’estelada i et cauen al damunt els antidisturbis i una bona multa. Llei (dura) i ordre (a garrotades), aquesta és la tendència al nostre país: es van endurint tots els mecanismes de control directe de les llibertats, que se sumen als controls indirectes o més subtils, com la manipulació descarada dels mitjans de comunicació públics i privats. Al darrere hi ha un programa que s’està aplicant força eficaçment, del qual forma part l’operació “constitucionalisme monàrquic”: collar el país, bloquejar qualsevol insubmissió, qualsevol revolta. Tot lligat i ben lligat, com deia aquell senyor baixet, vestit de militar, que abans sortia al balcó del Palacio de Oriente... Tenia, per cert, bon ull per comprar cotxes: el seu Rolls Royce encara funciona. I la seva ombra, també.
(24.6.2014)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes