Un gran bluff. Uns anys després, Obama ha resultat un bluff de grans dimensions. Mata suposats terroristes amb la mateixa fredor que Bush, espia el món sencer, té Guantánamo empantanegat, les seves reformes socials han estat un fracàs… Però conserva, això sí, la seva capacitat de seducció, el seu do de paraula, la seva aparent “normalitat” amb un toc de majestuositat imperial.
Sense pena ni glòria. Més buit no pot ser, tot i que, com a excel.lent actor que és, representa el paper amb una gran professionalitat: actua com un president. Negre? Sí, és un avenç pel que fa a les discriminacions racials, però no per força en res més. Progre dintre dels dubtosos estàndars europeus? Ni de broma. Clar, no és del “tea party” i té un estil refinat, però ningú no arriba a la Casa Blanca per fer de progre “number one”. Simplement, no hi arribes i ja està: cada model té les seves preses de pèl i la seva falsa poesia èpica. Per això el seu darrer gran discurs a la nació ha passat sense pena ni glòria aquí, a casa seva, a la resta d’Europa i a Mart. Perquè és una closca buida. Això sí, amb un premi Nobel de la pau, poca broma.
Un llegat fluixíssim. El van fer sant abans d’hora: s’ha d’anar amb molt de compte, això de santificar algú en vida és realment arriscat. Què en quedarà de tot plegat? Poqueta cosa. Una victòria de la igualtat racial, en efecte. Com la Thatcher, pel que fa a la igualtat entre sexes. Però, superats aquests detalls superficials, al final el que compta són altres coses… Totes comencen amb “i”: idees, ideologia i interessos.
 dels progres d’aquest país i de mitja Europ...){kind=link}