Margallo, Camacho, González, Mas & Cia. T’escoltes el ministre Margallo, la Camacho, en Felipe González, o tants d’altres, i et venen ganes d’engegar-los a pastar fang. Tot i que el seu catastrofisme apocalíptic funciona i fa forat. Un compara Catalunya amb Somalilàndia (el nivell del debat va pujant, en efecte), l’altra posa l’independentisme i ETA al mateix sac (vinga, sense manies) i el tercer recorda casualment la matança de Iugoslàvia (sí, el mateix que, com tota la UE, va preferir esperar que els Estats Units intervinguéssin), i confien així que el virus de la por faci el seu efecte. Si a sobre, poses a la balança la insostenible inconsistència d’Artur Mas, que no sap on va ni on ens porta ni on es deixa portar, ja et venen tots els mals: és realment per posar-se a tremolar.
Oximoron: "unionisme intel.ligent". Un unionisme intel.ligent i creatiu, si fos possible, tindria molt camp per córrer. Però no existeix ni existirà. Tot acaba en el “no a tot” o en l’home del sac: en el terreny de les emocions, cada dia més lluny de la racionalitat. De manera que la por tòxica està convertint-se en el millor estímul per fer les maletes. Ah, sí, nosaltres serem com Somalilàndia? Doncs tu seràs com Grècia, apa… I així anem, directes cap a una tardor que promet emocions fortes. Inclòs, possiblement, el col.lapse.
> Somalilunya / Catalàndia / Somalilàndia: on es demostra que Catalunya és un poble primitiu i tirant a salvatge...
