Els 20 que sumen el 20%

Les vint persones més riques d’Espanya acumulen una fortuna similar a la “fortuna” del 20% de la població més pobra. L’1% de la població nordamericana ha acumulat el 95% del creixement des del 2009, mentre que el 90% de la població s’ha empobrit encara més. Intermon Oxfam acaba de publicar el seu informe, a dos dies de la mítica reunió de Davos, on l’alta política i l’alta economia “pastelegen” el futur del món. Amb unes quantes recomanacions als “líders extractius” del món. Segur, segur, que se les prendran molt seriosament i des d’ara mateix treballaran per un món més just…

Calen més informes? Van bé, clar, i són d’agrair perquè les xifres comencen a ser escandaloses, si és que no ho han estat sempre: les desigualtats creixen i creixen i no paren de créixer. Menys gent més rica, més gent més pobra. No falla: el que va a parar a unes butxaques per força ha de sortir d’unes altres.  I qui domina els mecanismes del poder mundial, inclosos els mecanismes democràtics, aconsegueix que les lleis i les institucions treballin per enriquir els que més tenen.

La política està fallant greument a les majories que són la base de qualsevol sistema democràtic: el diagnòstic del drama cada vegada és més evident, però la medicina mai no entra en el circuit dels que fan les lleis. Ja poden aparèixer informes i evidències, que no es mou res: continuem eixamplant les desigualtats, les indecències i les misèries.

Aquesta és la desgràcia del sistema i el repte que tenim per davant: com redimonis aturar aquesta espiral que no té final i que ens porta directes a l’Edat Mitjana, però amb smartphone i whatsapp. Amb alguna cosa ens haurem d’entretenir, oi que sí? Doncs això: tecnologia punta i societat primitiva. Ai, perdó, volia dir més competitiva i dinàmica, no sé pas en què estaria pensant…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes