(9 desembre 2013) Hi ha infants en minúscules i Infants i Infantes en
majúscules. Així, en masculí i femení, que per a segons quines coses la llengua
no té problemes de gènere… L’operació “Salvem la Infanta”, amb majúscules, continua
imparable. No és època per a excessos d’optimisme, però jo crec, francament,
que podem esperar un 99’99% de probabilitats d’èxit. És raonable que sigui
així: quan les coses es fan bé, acaben sortint bé. I aquí la Corona i la
maquinària de l’Estat ha filat prim. Bons assessors, bons advocats…
Pasta, la
que faci falta. I després una mica de mà esquerra per afinar un informe, per
matisar una valoració, per introduir elements de dubte en el relat dels fets,
per maquillar algunes coses lletges… I Hisenda, què hem de dir d’Hisenda que no
sapiguem. Com es nota que Hisenda som tots. I totes, clar. Inclosa la Infanta,
perquè a Espanya això de la igualtat davant de la llei és sagrat, clar que sí…
Quina subtilesa, quin tacte, quina delicadesa. Que apareixen unes factures
falses? Res, es tracta de factures de dubtosa credibilitat. El matís no és
menor. Si les faig jo, són falses i em cau el pèl. Si les fa una Infanta, ui,
perdó, el seu secretari o algun comptable inepte, són de dubtosa credibilitat.
I per tant semblen menys greus: errades tècniques, com a molt. Per a això estan
els secretaris, per servir de parallamps. Ja li ho agrairan algun dia, segur
que troben la manera…
I el marit? Ai, el marit, té tots els números per morir
heroicament al servei de la Pàtria i la Corona, amb majúscules, com la Infanta.
L’Urdangarín ha estat groller, sens dubte, però al final donarà la vida pel seu
Rei, si molt convé. I redimirà els seus pecats: no hi ha res com una mort
honorable. El conte acabarà bé, segur: “Colorín, colorado, esta Infanta se ha
salvado”. I qui dia passa, any empeny…
