Fins ara han tingut raó. O molta, moltíssima sort: aquest és un país acostumat des de fa segles a resignar-se, a encegar-se amb el patriotisme i a celebrar que fa sol, tenim bon clima i les millors taronges. Què més podem demanar, oi? Però el magatzem d’explosius comença a ser una catàstrofe apocalíptica en potència, mentre els encarregats continuen jugant amb les bombes. Fa poc van estar molt a prop d’activar l’espoleta, el mecanisme que un dia parà “click” i que Déu ens agafi confessats: la brutal pujada de les tarifes elèctriques. Van frenar a temps i ara ens l’administraran en petites dosis... Allò hagués pogut tenir conseqüències terrorífiques: es comença per protestar pel rebut de la llum i s’acaba fent una revolució. Però com que no va passar res, han continuat acumulant tones i tones d’explosius. La nova llei de l’avortament va pel mateix camí: pot convertir-se en el botó que faci esclatar el sistema. Segurament intentaran dissimular i maquillar una mica el seu talibanisme ideològic, perquè també se n’han adonat a temps: aquest país ho aguanta tot si es fa en dosis i ritmes digeribles. En el magatzem de catàstrofes futures hi ha el Rei, la corrupció, la casta hispànica, la banca, el menyspreu cap als catalans que volen votar, les grans companyies que ens estafen sistemàticament, les creixents desigualtats socials i econòmiques, les classes de religió...
Fins ara res no ha fet petar la primera bomba. Però ja estem en la fase de compte enrere. Només cal una petita espurna, una casualitat, una relliscada...
. Totes les bombes funcionen més o menys a partir d’un mateix principi: hi ha un o més productes potencialment explosius qu...){kind=link}