Ara diuen "no", però aviat en parlarem...


Aquesta és la resposta oficial de la Unió Europea a la carta (justeta...) d’en Mas. No. Un “no” educat, sense estridències, sense amenaçar ningú amb la presó o la guillotina, sense crits de guerra. El “no” és el que toca, perquè el mapa, els equilibris i els interessos són ara els que són. Algú s’imaginava la UE dient que sí, que ens agradaria moltíssim una Catalunya independent i que ja teniu una cadira reservada i uns quants traductors? De manera que per ara es tracta d’un afer intern d’Espanya i ja ens escriuran una altra carta a Brusel.les, a més de l’enèssim “memoràndum Margallo”, per explicar-nos com acaba la cosa... Això, oficialment. Una certa indiferència. Que en realitat amaga preocupació i dubtes: em costa no imaginar-me els líders europeus astorats per la incapacitat que evidencia la política espanyola de gestionar un conflicte -democràtic i pacífic- de dimensions colossals. Tot i que molt em temo que darrerament Espanya ja no els impressiona massa, especialment des del dia en què Brusel.les i Berlín van intervenir el país... 

No està gens clar com acabarà la crisi catalana, però cada dia és més probable que la topada sigui espectacular, a l’estil hispànic: a veure qui aguanta més. Aquest és el camí que estem enfilant en el 2014: no el d’un xoc de trens ni el tradicional bombardeig de Barcelona que “toca” cada cinquanta anys, sinó una sorollosa topada entre les banyes de dos grans cèrvols. Com als documentals de la 2, vaja: més soroll i escenificació que patacada. I si el cèrvol més feble aguanta i diu que pensa votar i decidir si es queda o se’n va, Europa s’ho mirarà amb una mica més d’interès. 

I si surt un “sí” claríssim i sense trampes (que ja veurem), l’endemà mateix es posaran en marxa els mecanismes necessaris per redibuixar el mapa europeu, negociar la qüestió de la pasta i del deute i veure si Espanya és realment viable i capaç de pagar el que deu...  El “no” de Barroso es transformarà en un “parlem-ne” més ràpidament del que pensem, amb totes les dificultats i incerteses que es vulguin. El món funciona així, per a Espanya i per a Catalunya. No trigarem a veure-ho, sobretot si el nacionalisme espanyol continua fent mèrits com fins ara...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes