No està gens clar com
acabarà la crisi catalana, però cada dia és més probable que la topada sigui
espectacular, a l’estil hispànic: a veure qui aguanta més. Aquest és el camí
que estem enfilant en el 2014: no el d’un xoc de trens ni el tradicional
bombardeig de Barcelona que “toca” cada cinquanta anys, sinó una sorollosa
topada entre les banyes de dos grans cèrvols. Com als documentals de la 2,
vaja: més soroll i escenificació que patacada. I si el cèrvol més feble aguanta
i diu que pensa votar i decidir si es queda o se’n va, Europa s’ho mirarà amb
una mica més d’interès.
I si surt un “sí” claríssim i sense trampes (que ja
veurem), l’endemà mateix es posaran en marxa els mecanismes necessaris per
redibuixar el mapa europeu, negociar la qüestió de la pasta i del deute i veure
si Espanya és realment viable i capaç de pagar el que deu... El “no” de Barroso es transformarà en un
“parlem-ne” més ràpidament del que pensem, amb totes les dificultats i
incerteses que es vulguin. El món funciona així, per a Espanya i per a
Catalunya. No trigarem a veure-ho, sobretot si el nacionalisme espanyol continua fent mèrits com fins ara...
 d’en Mas. No. Un “no” educat, sense estridències, se...){kind=link}