Titular clavat. Missatge optimista, esperançador, en la clàssica línia americana. Les coses estan fotudes, sí, les passarem de tots colors, el camí serà llarg i dur, però ens en sortirem: repetit així, una i altra vegada, acaba funcionant tard o d’hora... Es un tòpic, sí, però funciona i és inspirador. Depèn, clar, de la credibilitat de qui pronuncia la frase esperançadora, motivadora. La frase que resumeix el relat necessita un relat previ, evidentment, però no per força un balanç per passar comptes amb els ciutadans.
El balanç d’Obama és fluixet: queda molt, infinitament lluny de les expectatives de fa quatre anys, quan semblava que havia de salvar el món. Ha passat en quatre anys de ser “Sant Obama” a ser el “president Obama”. Que no és poc, però significa baixar del pedestal.
Aquestes eleccions ja han estat una altra cosa, però l’eco del 2008 encara continuava, esmorteït... Ajudat pel talibanisme de l’oligarquia americana, que mai no en té prou del seu saqueig sistemàtic: és com la d’aquí, igualeta, però ha sabut construir millor el seu propi relat, no precisament minoritari. Obama, en comparació, és una figura il.luminadora, refrescant, que convida a renovar la fe en allò que cadascú entén per somni americà.
La capacitat d’Obama per despertar la flama dels somnis és extraordinària, amb paraules que arriben al cor i que fixen per sempre els moments històrics. Després, quan arriba l’hora de fer balanç, de fer números, de repassar la llista de les promeses, resulta que la poesia lírica no apareix per enlloc...
Però aquesta és ja, sempre, allà i aquí, una altra història... De moment, encara ha d’arribar el millor. Més allà que aquí, molt em temo.
 Hi ha coses que s’han de dir en anglès o en llatí. En la llengua de l’imperi, vaja. Cal tenir-les preparades, perquè no sempr...){kind=link}