Han calgut milers de desnonaments, milers de famílies arruïnades de per vida, milers de persones amb deutes que mai no podran pagar. I milers de milions d’euros llençats per salvar el sistema bancari espanyol. Típic d’aquest país: a Espanya hi ha coses que mai no canvien.
Podem canviar les constitucions, els règims polítics, el que calgui, però la llei hipotecària es manté vigent des el 1909. Ni més ni menys. Es de suposar que amb alguns retocs, que ja m’estranyaria que fóssin a favor dels clients dels bancs…
Més d’un segle d’estabilitat d’una norma que fa que una hipoteca sigui més eficaç que una sentència judicial o la mateixa Constitució, diu molt sobre un país, sobre la seva manera de ser. I sobre una “casualitat”: tot el sistema està pensat per afavorir sempre la banca i escanyar els seus clients.
Ho hem descobert enmig de les ruïnes de la bogeria immobiliària, ara que estem arruïnats.
Mira que hem fet reformes, però mai no hem tocat el moll de l’os del sistema hipotecari, del qual en viu molta gent a base de collar brutalment al que pot pagar i encara més al que no pot: amb els seus béns presents i futurs, amb tots els interessos i recàrrecs, amb totes les penalitats i extorsions associades…
Un abús durant 103 anys.
Per què no s’ha canviat mai això i podem tenir tan poques esperances que canviï? La resposta és llarga i complexa, però cada dia més evident…
Aquesta societat està en mans de la banca. I necessita ser rescatada. No la banca, no, la societat.
 Es tan bonic, tan increïble, que et venen ganes de plorar d’emoció. 1) Els jutges han descobert que la llei hipotecària espan...){kind=link}