Tot? Tot no, o aquesta vegada no: no és una campanya com les altres. Encara que la crisi (i la gestió de la crisi feta pels governs espanyol i català) està destruint el país, el tema que inevitablement es planteja és un sí o no al referèndum, primer, i a la independència, després. Un tema que posa contra les cordes el model de democràcia espanyola i en revela tota la seva pobresa, totes les limitacions.
Per això un ministre pot dir que el referèndum és un cop d’estat jurídic i quedar-se tan tranquil. O Mas replicar que impedir el referèndum és un cop d’estat a la democràcia. Algú té algun model de cop d’estat més? Què tal un cop d’estat econòmic? O fiscal? Per favor, quin nivell. Estan jugant massa alegrement amb conceptes perillosos com els cops d’estat, el nazisme, el totalitarisme, el franquisme, els García… Potser m’he perdut, però encara no ha sortit la neteja ètnica ni Iugoslàvia: tranquils, ja sortirà. Fot-li, que estem en campanya i no hi ha temps per matisos!
La pressió va pujant, pujant, i es va dibuixant més i més profundament una línia, que ja ha estat marcada els darrers anys amb les firmetes contra els catalans, els tripijocs de l’Estatut i el Constitucional, el ribot, el cava… El dia 26, segons com siguin els resultats, es posaran en marxa altres mecanismes d’emergència i diàleg, segur: no en va som un país capaç de canviar la Constitució al gust de la Merkel en cinc minuts. Dit i fet. O siqui que hi ha marge per a molts escenaris ara aparentment impensables.
Però algunes paraules quedaran, quedaran… I alguns encara no entendran per què. S'ho preguntaran quan toqui fer el referèndum. Quan toqui interpretar-lo. Quan toqui aplicar-lo. No falta tant.
Video> Flower of Scotland
 Cada dia va pujant l’aposta. També puja el to i la duresa del missatge. I el dramatisme. Si algú esperava que la campanya el...){kind=link}