14-N: quina xifra és la bona?

(15.11.2012) Cap al 60 o 65%? Potser un 70%? Podria estar per aquí la xifra de seguiment de la vaga? Diria que sí. No és que sigui un mètode massa científic, evidentment: una mica d’observació personal en diferents moments del dia, un repàs a la guerra de xifres (que ja cansa, la veritat), una dosi important de desconfiança envers les dades governamentals, una rebaixa aplicada a l’entusiasme sindical… Costa de saber amb exactitud. 

La d’ahir no va ser ni una vaga absoluta, total, ni una protesta minoritària. El país s’escalfa i es rescalfa, però no arriba a la temperatura d’incendi o explosió. Per això les vagues són en general força tranquil.les i cíviques, amb les excepcions de rigor: això encara no és Grècia. Però ja hi anem. 

Tanmateix, més enllà de posar-nos d’acord en una xifra aproximada, que té la importància que té, val la pena fixar-se en el resultat de les vagues. Nul. Com si no hagués passat res: avui dijous continuarà l’operació d’amputació i destrucció del que queda del benestar i de socialització abusiva dels deutes privats. No només dels de la banca: els de la banca són també d’alguns de nosaltres, no? De tots, no, però d’alguns, o de molts, sí: pobres, rics, il.lusos, estafadors, especuladors, ingenus… Això també és part de la veritat. 


Les vagues contra tot acaben anant contra no-res, però en un país de més qualitat democràtica que aquest serien escoltades atentament. Com les manifestacions massives: el missatge no és anecdòtic. Doncs aquí, sí. No passa res. Un dia algú se sorprendrà d’alguna explosió imprevista. Com els suïcidis pels desnonaments. Com el que passa amb Catalunya, ni més ni menys. La casta hispànica no escolta, va a la seva. En això és clavadeta a la catalana. 

Mentrestant, va pujant la pressió. Fins que esclata. Ara mateix, més enllà de les guerres de xifres i dels trucs de comunicació, hi ha uns quants punts que es van apropant a la pressió màxima. Tard o d’hora ha de petar. I ho farà, perquè el sistema juga a veure fins a on aguanta.

Video> Un vell himne, unes velles banderes...



Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes