La teoria és senzilla: només cal plantejar un tema per demanar suport als ciutadans que vulguin firmar, fer-lo arribar als mitjans de comunicació, als poders públics, a les empreses… Es tracta de fer soroll, de pressionar democràticament, d’atraure l’atenció dels mitjans… Tocar els nassos, dit en llenguatge col.loquial. I de tant en tant, canviar alguna cosa.
De manera que he fet una primera prova: firmar a favor de la petició al Parlament Europeu perquè vetlli pel referèndum català. Fa molt temps que penso i dic que aquest referèndum és impecablement democràtic, tot i que no tinc gens clar què votaré.
Vaig veient, però, que Espanya necessita una empenteta per millorar la seva qualitat democràtica. Europa pot donar aquesta empenteta? Podria ser, no és segur. De Madrid no sortirà, d’això no en tinc cap dubte. Fer les coses “a la brava”, saltar-s’ho tot, pot ser l’últim recurs, a la desesperada, però no el primer. De manera que cal provar durant un cert temps les possibilitats dintre de les lleis i del sistema. Civilitzadament i serenament. Sense marejar la perdiu perquè ens acabin prenent el pèl.
Veurem què passa amb aquesta iniciativa de la xarxa Change.org o amb altres per l’estil, impecablement democràtiques, legítimes i legals… A base d’empentetes educades igual és possible canviar alguna cosa. Per millorar, clar, que d’empitjorar ja se n’encarreguen uns altres.
