Fabricar empresaris

(30.10.2012) En aquest país tenim un problema amb els empresaris. Fins i tot amb la paraula empresari, que molta gent substitueix per emprenedor/a, quan no és ben bé el mateix. Ho repetim i ho repetim, però mai no ho acabem de fer: cal despertar als més joves l’esperit empresarial (perdó, volia dir emprenedor), cal prestigiar els empresaris, etc, etc, etc. El rotllo de sempre. 

La Nit de l’Empresari que organitza cada any la Cecot a Terrassa va en aquesta línia, entre altres coses: envia un missatge a la societat, per a qui vulgui captar-lo. En temps farcits de notícies nefastes, quan veiem que l’economia del país s’enfonsa sense que els governs actuïn enèrgicament i intel.igentment, no està de més reconèixer els bons empresaris, gent que fa les coses bé, que ha esdevingut un exemple, que tira endavant i demostra que sí, que encara hi ha futur. 

Els currículums dels guardonats de cada any diuen això, que les coses es poden fer d’una altra manera. Es a dir, bé, per variar. 

Es evident que d’empresaris dolents n’hi ha un munt, com de polítics, funcionaris, lampistes o ciutadans. Però segurament n’hi ha més dels bons, com en les altres professions, perquè si no faria temps que estaríem enfonsats (més) en la misèria. 

I en necessitem més, perquè ja podem discutir de pactes fiscals o d’impostos, ja, que sense empreses que generin feina i riquesa no anem enlloc. 

Però no es poden fabricar: cal crear un entorn on això passi. I no es fa tampoc en dos dies ni és només qüestió de fer reformes inconsistents, com la majoria de les que s’han fet i que només beneficien descaradament el capitalisme financer que ens està arruïnant. Els petits i mitjans empresaris, inclosos autònoms, són l'única solució per a aquest país.

Com es fa? Ni idea, però segur que tal com ho estem fent no ho aconseguirem. Una nit com la dels empresaris convida a pensar en el que realment necessitem com a país, i amb urgència. I a adonar-se’n que hi ha un buit immens en polítiques econòmiques de veritat i amb visió de futur. Tenim altra feina, sembla ser… I així ens va i ens anirà.

Share this: