Ara el rei acaba d’estrenar web i ha escrit
una carta, ja no se sap si als súbdits/ciutadans o als internautes. O a ningú. El
proper pas serà una piulada al twitter: en pocs caràcters es podria resumir perfectament
el nucli de la carta i ens estalviaríem feina.
Hem d’estar units, deixar-nos de somiar coses
impossibles, conviure ben avinguts. Ah, i posar els interessos generals per davant
dels particulars...
Això sempre queda bé, especialment en una Espanya on justament les coses van cada vegada més en direcció contrària: imposar els interessos particulars d’una casta als diversos interessos generals de les diverses majories minoritàries. Que bonic, tot plegat.
Clar, quan el rei escriu una carta o envia un
“recado”, ràpidament apareix qui canta les excel.lències i profunditats del
missatge enviat, qui es queda més aviat amb cara de pòquer, educadament, o qui
simplement passa a xafardejar les fotos de la nova web, a veure si amaguen
algun misteri o missatge codificat…
A mi em costaria fer d’exègeta d’un missatge
tan pobre, tot i que ja entenc que no és el mateix que ho digui el monarca o un
“iaioflauta”: a més d’una autoritat moral (força rebaixada), ell personifica
l’Espanya eterna i és el militar que més mana.
O sigui que missatge rebut: tots a una, com
Fuenteovejuna, i tots quietonets i a portar-se bé, que no estan els temps per
fer experiments.
Com de costum, ningú no es dóna per al.ludit.
Normal.
Tanmateix, costa saber com canviaran les
coses. I costa encara més ignorar que res no serà mai més igual. Sí, clar, tot
ben endreçadet sempre és més agradable de veure, al gust del monarca i dels
guardians de les essències, però estem travessant una tempesta i segons quins
desitjos sí que són quimeres: encara no ho saben, però l’Espanya eterna està
tocada de mort. No només per les ànsies independentistes d’una part molt
important dels catalans o per les jugadetes que preparen els bascos
discretament, no. Europa pressiona i pressionarà per canviar moltes coses: serà
dur, dramàtic, però també oxigenarà aquest país. I en paral.lel, creixerà la
pressió social per fer un país més just i decent: trigarà, però això acabarà
essent imparable. Que vagin provocant...
Es a dir: tot i l’ús de les noves tecnologies
(no acabo de veure-hi la novetat com per admirar-nos i reverenciar tanta
modernitat, però en fi...), la carta no aporta res de nou al que ja sabem.
Es una mena de carta del rei als reis. Ja se n’adonaran
algun dia que “els reis” són el poble. I que la realitat del país comença a
distanciar-se també de la reialesa…
 Els temps canvien. Si no en el fons, sí en les formes. Els reis d’abans, quan enviaven algun missatge al seu poble, anava sem...){kind=link}