Inici de curs amb estelada

(11.9.2012) El nou curs comença de veritat per a tots. No només el col.le, no. Es tanca definitivament el llarg parèntesi d'un estiu que no ha estat tan dramàtic com ens temíem, però que ha preparat el camí per a una tardor i un hivern que seran molt durs: el setge a la societat del benestar, més o menys igualitària, continuarà fins al seu col.lapse o fins que la societat peti. Veurem. Mentrestant, tornem a allò que abans anomenàvem "normalitat" i que ara és l'excepcionalitat permanent. Estem aprenent que pot passar de tot, que el futur ja no és previsible. Tampoc no ho era abans, però ho semblava. 

I mentre assistim encara desconcertats a l'enderroc sistemàtic del somni d'una societat igualitària (plena de paranys i d'aprofitats, tot s'ha de dir), des d'ahir al vespre pren forma una altra probabilitat cada dia menys remota, menys impossible, però no més fàcil ni immediata: la independència. 

Depèn de com es gestioni la manifestació d'ahir. L'experiència d'aquest país en matèria de grans mobilitzacions populars no convida precisament a l'entusiasme... No seria la primera que acaba en no-res. 

Tot i que aquesta vegada sembla diferent: l'onada és poderosa i va per lliure, té un aire força transversal, es resisteix a ser tutel.lada i manipulada, la majoria de partits estan fora de joc... Veurem. Per si de cas, ull amb els excessius optimismes i amb el pessimisme endèmic. 

El cert és que aquest país està canviant el rumb, amb totes les contradiccions i mancances que es vulgui. De moment, però, uneix més tot allò a què una majoria creixent està dient prou. D'una mani no en sortirà la independència en quatre dies, ni en vuit. Cal pensar encara una mica fins al dia (necessàriament proper) de la gran pregunta, que és un dret absolutament democràtic, faltaria més. I cal tenir en compte els que de moment callen i segurament no volen... I els que no ho voldran mai. 

Però el que sí en surt de tot plegat és un gran "no", un "fins aquí hem arribat" força generalitzat i contundent. A les enquestes, al carrer, a les xarxes, per a qui ho vulgui escoltar. La Catalunya de "l'estatutet" o del "paga i calla" va acabar aquest el dimarts 11 de setembre de 2012.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes