La "Roja", els gladiadors, els tontos del poble i els que manen

(2.7.2012) No fabriquem Audis ni VW, no manem a Europa, estem arruïnats per culpa nostra i de la casta que explota el latifundi, però hem guanyat a Itàlia i deixat enrera Alemanya. "Chúpate ésa", oi? Es tan patètic veure els titulars a la premsa, els comentaris a internet o al bar de la cantonada. Sí, en economia i política som un zero a l'esquerra, però en futbol som els reis d'Europa. En menjarem, d'això? No, en menjaran uns quants, i a crèdit, perquè encara hi ha crèdit -milers de milions- per als de sempre. Aquí sempre es poden refinançar tres mil milions d'euros d'una immobiliària i tot el que arrossega. 

Però la bona gent d'aquest país no aprèn: salta i balla i s'alegra i s'excita amb onze paios i una pilota, amb suposades grandeses èpiques sobre un trosset de gespa, amb banderes, himnes, aquesta mena de coses que sempre han servit per entabanar les masses. 

Anestèsia: el futbol. O els gladiadors.

Espanya, i molt menys les seves castes dirigents i expoliadores, no ha après cap lliçó de tot el que ens està passant a tots els que anem en el mateix vaixell. No aprèn ni aprenem mai. I així seguim, amb les tristes banderetes (diria el mateix si fóssin catalanes, eh?), amb les emocions del joc dels gladiadors al circ, amb el "panem et circenses", amb la política de titulars per a la tertúlia del cafè, amb els marcs mentals dels elefants de Lakoff... 

No vull pas dir que la gent no hagi de gaudir del futbol ni d'aquestes guerres ritualitzades i inofensives. Però no cal tampoc ser més pitecantropus del compte: aquest país ha perdut la lliga, el mundial i el torneig amistós d'estiu. No entenc què recoi celebren, tot i que comprenc que cal viure i sobreviure a tanta misèria econòmica, política, social. Va el Rajoy (o el Zapatero) a veure guanyar la Roja i sembla que van amb el poble, que hi anem tots. Tots a una. Juntets, entranyablement units, fins que passem comptes, eh? Fins que calgui pagar la factura. Però no, ells juguen a una altra lliga. No ho aprendrem mai? Diria que no. 

Fins que no ens independitzem dels estadis i de la casta.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes