(8.6.2012) Ser català, a dintre d’Espanya, no tinc clar si és una gran desgràcia, una ruïna o una cosa que ni fu ni fa. Però bo, el que se’n diu bo, cada dia ho sembla menys. Ara Hisenda ens ho acaba de recordar, per si no ens n’anàvem fent una idea. A veure... Quin és el tipus d’empresa que més impostos defrauda, escaqueja o com es vulgui dir? Les grans empreses, que concentren el 70% del frau. On són la majoria de grans empreses a Espanya? Vinga, va que aquesta és facileta… No, a Barcelona, no. A Madrid, potser? Va, continuem. Ara ja la pregunta és per millorar nota. On hi ha més inspectors d’Hisenda, on es colla més els contribuents, on es pressiona més? No, a Madrid, no… Ni al País Basc o Navarra tampoc, que això no ho diuen mai: viuen en una mena de paradís fiscal, autonòmic que, mira que n’arriba a ser de curiós aquest país, ningú no discuteix. Resposta: a Catalunya, clar. On si no.
Com diuen els inspectors de l’associació Gestha (que va tocant els nassos de tant en tant, i favor que ens fan), Hisenda dedica més inspectors als que meys defrauden. Aquests inspectors no sembla que siguin sobiranistes camuflats ni perillosos revolucionaris anti-sistema. I a més, jo diria que aquests hi entenen, no sé… La meva experiència amb Hisenda, variadeta, em fa dir que hi ha grans professionals, amb esperit de servei públic i a sobre mal pagats. Com els del Banc d’Espanya, que ara els han deixat com un drap brut, però segur que són boníssims. Si els deixen treballar bé, és clar.
Vaja, que sentint-ho molt, em mereixen més confiança els del sindicat independent que el ministre d’Hisenda, de qualsevol “Gobierno de España”, com els agrada insistir i insistir. A més, el que afirmen no és cap sorpresa: una vegada més, ens aixequen la camisa. Una vegada més, el que és més acusat d’insolidari i “pessetero” és el més castigat pel sistema. L’extraordinari seria que en aquest país la política fiscal fos justa, transparent, equitativa, ben argumentada. Ja no dic progressista, per no demanar massa: justa i proporcional, i per a tothom, seria un gran pas. El normal aquí és que la política fiscal i l’autonòmica s’assembli més als “trileros” de la Rambla. Sempre hi surten perdent els mateixos. Ja és casualitat, ja.
 Ser català, a dintre d’Espanya, no tinc clar si és una gran desgràcia, una ruïna o una cosa que ni fu ni fa. Però bo, el que ...){kind=link}