Per una
vegada els banquers centrals europeus, els que apliquen el que els ordena Frau
Merkel i la banca alemanya, han dit alguna cosa que val la pena. No és que els
tingui gran simpatia, perquè són uns dels grans culpables de les nostres
misèries passades, presents i futures (a més de molts de nosaltres mateixos, no
tots). Però noblesa obliga, oi?, que diuen a la capital financera del regne
arruïnat i saquejat... Frase lapidària: les coses no es poden fer pitjor.
L'haurien
de posar als rètols de les duanes, a les pissarres de totes les escoles, als
carrers, a tot arreu. Ull, la frase no va només per a aquests
"listillos" del govern Rajoy (ah, sí, hi ha un president que es diu
Rajoy?) als quals se'ls ha fos la màquina de fer diners. No, també va per als
governs Zapatero i Aznar i per a una catastròfica continuïtat de política
econòmica que ens ha portat a l'abisme. I per als que ara intenten fer trucs de
màgia per salvar la cara, el truc de sempre: fabricar bitllets falsos per tapar
forats privats però amb pagarés reals de tota la societat.
O sigui, castigats
de cara a la paret, per massa rucs, per massa llestos, per massa inconscients.
Per la catàstrofe de Bankia o Caixa Catalunya, pel Banc d'Espanya, pel millor
sistema financer de la galàxia, per la submissió de la política a la banca i al
gran capital (aquells vells fantasmes del segle XIX, eh?), per la política de
qui dia passa, any empeny i ja se'ns acudirà alguna cosa o ja ens treurà algú
del forat. Al qual ens hi hem ficat nosaltres solets. Tot i que també és cert
que sense que avisés cap, ni un, mai, dels que teòricament tenien la missió de
vigilar i evitar que ens estimbéssim al fons del precipici.
La duresa del
missatge del BCE és una clatellada històrica, de la que potser ja convindria
treure'n alguna conclusió i no només la de retallar i retallar, amputar i
amputar fins que no quedi res del país que vam poder ser. Ull, no vull dir que
no hem de ser brutalment realistes, sí, però primer que no ens prenguin el pèl
i després si cal ajustar coses, que cal, fem-ho amb una mica de seny, que és
perfectament possible.
Si aquest país tingués president, que ho dubto, o un rei
que no es passés el dia empaitant faldilles o elefants, els hauria de caure la
cara de vergonya. O altres grans líders perduts també en aquesta opereta
tràgica. Vergonya torera, a l'espanyola? Ni cas, l'orquestra continua tocant
com si el vaixell no s'enfonsés...
