Ves per on, les revolucions ara les fan els mercats i les cançons que homenatjaven l'alliberament dels grecs o dels portuguesos -vist des d'aquí amb enveja-, són ara himnes que tornen lentament a estar d'actualitat. Revisitar-los, escoltar-los novament, o descobrir-los en el cas dels més joves, et situa una mica sobre el sentit del món que estem vivint i patint. Himnes que conviden a ser escoltats tenint a mà les imatges de les dramàtiques protestes a Grècia, un país condemnat definitivament a la més absoluta de les misèries. En part culpa seva, sí, però també forma part d'una mena d'escarment general, d'escenificació del nou lideratge alemany a una Europa no va enlloc ni serveix per salvar els seus, d'un acarnissament que aquí tot just estem començant a veure però que a Portugal ja ha donat uns resultats espantosos.
Ningú no està millorant gràcies a les receptes que ens imposen, la qual cosa no vol dir que no sigui necessari abandonar els vicis del passat: simplement que el tractament en qüestió acaba per matar el pacient, després d'una dolorosa agonia. Les imatges de les revoltes gregues, les cada vegada més contundents dades sobre un empobriment dràstic i una manca absoluta d'horitzons de futur no ens haurien de fer oblidar vergonyes com el frau fiscal, com les grans o petites corrupcions, sobre els desequilibris socials creixents, sobre el rescat dels poderosos amb els diners dels febles, sobre les hipoteques reals i figurades que pesaran com una llosa sobre una o dues generacions d'europeus del sud.
Aquest és el paisatge que convida a escoltar velles cançons de'n Llach o altres: no per nostàlgia de les receptes velles que no van funcionar, sinó pensant en les que ara ens apliquen i que convertiran països com el nostre en un desert. Cada dia hi som més a prop.
![](http://pinterest.com/pin/create/button/?url=https://joanrovira.blogspot.com/2012/02/vaixell-de-grecia.html&media=http://4.bp.blogspot.com/-3vhvSjOnBYE/TznuhZlTdeI/AAAAAAAAC98/TT-vEhuSOXU/s72-c/argos.jpg&description= Hi ha una bella i vella cançó de Lluís Llach dedicada a Grècia. "Vaixell de Grècia" o "Abril 74" són cançons que fin...){kind=link}