Per fi a les escoles ensenyaran coses que valen la pena. Ara a Catalunya s'introduirà una nova assignatura. La FEM: Formació de l'Esperit Empresarial. Perdó, volia dir emprenedor, que mola més. Als nens els ensenyaran qui va inventar el Chupa-Chups, la Coca-Cola, la ratafia o els Mac. Intentaran motivar-los perquè quan siguin grans no vulguin ser bombers, ni mossos, ni funcionaris, ni banquers, o diputats: tots a emprendre com bojos, que cal tirar endavant el país. I com que no s'espera que els contracti ningú, millor que s'autocontractin, que així sí que anirem bé: cal despertar vocacions! En fi, que ja en veurem els resultats d'aquí a vint anys, oi?
Seriosament, clar que cal despertar l'esperit empresarial o emprenedor. Clar que cal potenciar l'economia real i arraconar a la seva justa i inevitable mesura coses tòxiques, verinoses, com la màgia financera. Però així no.
Ja em perdonaran, però tot i que en part és qüestió de ganes, d'esperit, en una part molt important és també qüestió de mentalitat col.lectiva i fonamentalment de capital. Es a dir: o hi poses tu els diners o els posa algú o els demanes al banc, si és que abans no se'ls escapa el riure. També pots començar amb una sabata i una espardenya, a més d'un grapat d'idees fabuloses, i sortir-te'n, sí. Però sempre, sempre, fan falta diners en algun moment. I aquí les empreses mai no han tingut capital de veritat. Han tingut crèdit, costos baixos i proteccionisme, que no és el mateix. D'aquí i no de la crisi venen gran part dels nostres mals, que no resoldrem encara que els treballadors paguin una multa quan siguin acomiadats. Ni tampoc obligant-nos a tots a fer examens d'esperit emprenedor.
La tendència a començar la casa per la teulada i a entretenir el poble amb mesures inútils i castells de focs comença a ser ja tot un signe, ben lamentable, d'identitat d'aquest país. Clar que necessitem empresaris per al 2031, sens dubte. Algun dia s'ha de començar. Però mentrestant, què fem? El silenci és clamorós...
