Els ducs de Palma i de Belice i el gran tabú

Ui, ui, ui. El gran tabú treu el nas. Els negocis de la família reial espanyola són un d'aquells temes relliscosos i perillosos en els quals funciona, si no la llei del silenci, que també, sí la de la prudència. L'extrema prudència. En general, és la pròpia monarquia, el tabú. 

Una vegada destrossat el mite de la Constitució eterna i intocable, només queda dempeus un altre dels mites de la transició democràtica: la monarquia ha fet tant, tant, però tant, per nosaltres, i a més ens surt tan, però tan barata, que és impensable no només una república, sinó fins i tot sotmetre els nostres "royals" als controls normals de qualsevol monarquia constitucional. Les nòrdiques, per exemple: com en tantes coses, inclòs l'Ikea, tenim unes quantes lliçons a aprendre dels llunyans parents del nord. 

Els negocis i la figura de Marichalar ja van ser un tema delicat. El famós iot del rei, que no treuen a navegar per no provocar i que fou pagat per súbdits entusiastes (ja ens entenem, oi?) va ser un altre tema d'aquells que tenen tots els números d'acabar en escàndol: el van tapar discretament, per variar. Ara, anys després de desplegar una intel.ligent estratègia de camuflatge, els acaba d'esclatar als morros el cas del duc de Palma i de Belice. Ja ho tenien previst i ja han posat, segur, les defenses i distàncies necessàries. Però ha acabat esclatant. A càmera lenta, clar. I tothom amb peus de plom, que hi ha mines explosives a cada pas. 

Tanmateix, ja no té remei: això no és salsa rosa ni embolics del cor o de l'entrecuix, que importen molt poc, sinó que ens endinsem en temes que sí importen als ciutadans i que sí revelen el funcionament real del sistema a les altes esferes, les del gran poder. El "tema delicat" tot just està esbossat i segurament acabarà neutralitzat, però s'acaba de disparar un torpede directe a la línia de flotació de l'últim gran tabú que quedava d'una transició massa mitificada, que algun dia haurem de mirar cara a cara, no? Doncs bé, ja hem començat. Com sempre, amb la connexió valenciana de rigor. Certes coses en aquest país, ui, ui, ui, tenen una curiosa tendència a passar a València... Casualitat, clar.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes