Als països com el nostre el costum, quan les coses van malament, és buscar un culpable i carregar-li el mort. Sencer, sense manies. I quan el culpable ha estat assenyalat pel dit acusador, tothom s'apunta a la cerimònia expiatòria: que pagui ell les culpes dels altres. Zapatero, tot i que és prou murri i prou bon tàctic com per intentar salvar una mica la seva etapa a corre-cuita, compleix els requisits: culpable. I per això l'apedreguem des de fa mesos. Però, com sol passar sovint, ni era tan bo abans ni ara és tan dolent. Ni ell ni el que representa. Anem a veure un petit exemple, que dóna una pista interessant. Posem que anem a donar un cop d'ull a l'índex Fedea...
I què recoi és això? Una fundació poc sospitosa de tendències esquerranoses (busquin fedea.es), molt seriosa i d'alt nivell científic, que estudia l'economia espanyola. Aquest índex suggereix clarament que l'economia d'aquest país va començar a enfonsar-se definitivament (tot i que ja estava molt, molt tocada) a partir del final del segon Pla E. Sí, aquells "plans Zapatero" que eren una combinació de virtuts i defectes, però que estaven orientats a injectar diners a l'economia i salvar els mobles. A partir del canvi de rumb de maig del 2010, la situació va empitjorar. No perquè no fos bona la hipòtesi keynesiana (utilitzar la despesa pública com a motor de tota l'economia, ja que el problema gravíssim que tenim és d'excés d'endeutament privat), sinó perquè es va cometre un error: comprar benzina per a aquest súper-motor a crèdit, als famosos mercats, sense compensar-ho amb retallades equivalents en àmbits que no fossin claus.
Les dades d'aquesta fundació conviden a reflexionar novament sobre la verinosa medicina que ens estem prenent en dosis superlatives i que estan matant tota possibilitat de recuperació: com més retallem, més ens ofegarem. Ens estan amputant, i més que ho faran, just allò que necessitem per tirar endavant. La qual cosa no fa bo el deute públic, però sí la despesa pública racional i ben orientada, que no és pas tota. Ja que avui és festa i la CEOE creu que aquesta sí que està justificada encara que caigui en dimecres, podríem aprofitar el temps lliure per donar algunes voltes a les dades. Igual descobrim que, per variar, algú ens està prenent el pèl.
