El corredor del 2030

Quants anys fa que sentim a parlar de l'AVE de Barcelona a França? Quant vam trigar a tenir l'AVE Barcelona-Madrid, tot i que tenia certa lògica de reequilibri començar per l'AVE a Sevilla? Quant trigarem a valorar l'altíssima rendibilitat social i econòmica del famosíssim AVE Olmedo-Orense? I d'autopistes i cinturons orbitals, com anem? I de trens de rodalies? I aquí ens tens, somiant amb el mític corredor ferroviari que potser, potser, potser, podríem estrenar cap a l'any 2030... 


En fi, que d'il.lusió també es viu. Ens servirà això per sortir de la crisi? Fem quatre números i hipòtesis, vinga. Podem tenir els diners per construir tot això? Ara, ni de broma. D'aquí a deu anys, podria ser. Estarà acabat el 2030, si Madrid queda despenjat de l'operació? Posem que sí, imaginem que les obres es fan a un ritme supersònic i que hi ha diners (i prioritats) per pagar-les. I la pregunta: algú creu que els efectes del gran corredor ferroviari es notaran l'endemà? O que tindran efectes retroactius? 

No seré jo qui critiqui que es faci política i estratègia a llarg termini. Europea, clar, perquè a Catalunya i Espanya l'horitzó són les properes eleccions o l'enquesta de demà passat. Molt probablement, aquest eix ferroviari sigui una clau de futur per a Barcelona i l'àrea que genera el 50% del PIB català i el 60% de l'espanyol. Però els efectes seran, en el millor dels casos, a dues, dues, dècades vista, tot i que això no sigui en absolut menyspreable. Ja és hora de pensar a aquesta escala i amb el rigor que exigeix l'Europa seriosa, després d'anys i panys de marejar la perdiu per foradar els Pirineus just pel bell mig, casualment amb parada a Madrid. 

I no ens deixem, per acabar, una altra pregunta incòmoda. Què hi transportarem en aquest magnífic tren de mercaderies? Fruita i verdures o automòbils elèctrics i altres coses de gran valor afegit cap al cor d'Europa? O productes xinesos? Sí, clar, hi ha eleccions a la vista i no convé fer segons quines preguntes. Però existeixen. I són tossudes. Cada dia és més evident que la realitat és molt tossuda.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes