Avarícia. Supèrbia. Gola. Enveja. Peresa. Cinc de set pecats capitals, no està malament: són els que ha comès la banca catalana i espanyola, amb el permís i la benedicció del Banc d’Espanya. No està gens ni mica de moda parlar dels pecats capitals, ja ho sé, però com que l’escàndol està prenent proporcions bíbliques i escatològiques, els set pecats serveixen (deixant de banda l’obsessió esclesiàstica per la luxúria) per definir el nivell ètic i moral del que està passant, del que van fer en el passat i del que pagarem en el futur.
El sistema financer cada dia ens sorprèn amb una bona nova. La pasta que cobrarà aquell o l’altre, indemnitzacions milionàries, sous astronòmics, favors a tort i a dret, intercanvi ruinós de cromos i algun que altre crèdit demencial… Aquesta és, evidentment, la part més cridanera de tot el pastís que va sortint a la llum pública. Es a dir, per entendre’ns, el que no hi ha hagut manera de tapar.
I tota aquesta història l’hauríem de posar al costat de les altres notícies amb les que ens obsequien a diari també: increment constant de comissions i costos, el gran negoci que fan amb el deute públic (que per altra banda no permet injectar més crèdit privat), l’ús i abús de les lleis per tenir una posició de força absoluta (com comproven els que no paguen la seva hipoteca religiosament: un altre càstig bíblic)... Tot això, insisteixo, amb les benediccions del Banc d’Espanya, que ha passat de tot i ara se sorprèn del desastre…
Un d’aquests dies, quan ja no ens poguem escandalitzar més, haurem de fer bandera de la decència, de l’ètica, de la moral. De tot allò que sense escrúpols ens han venut durant anys. Calla, espera’t… Com en deien? Ah, sí, responsabilitat social! El que passa és que ho entenien i ho entenen a la seva manera: per a ells això vol dir que, quan tot peta, la responsabilitat és de tota la societat. Just el que està passant, en efecte.
Mai no han estat tan nostres els bancs i caixes: no patim, quan hi torni a haver beneficis (vull dir més beneficis, molts més beneficis) ni se’n recordaran dels actuals accionistes, i les lleis si fa o no fa seguiran essent les mateixes. Les de la selva, vaja, però amb corbata.
