Des del 1978 hem viscut sota l'ombra benefactora, sedant, de la Constitució. Molta gent, més a la dreta que a l'esquerra, més a l'hipernacionalisme espanyol que a l'hipernacionalisme català, l'ha volgut convertir en una mena de "martillo de herejes", com es deia als temps gloriosos de la Inquisició i del general dels segells. Però la majoria hem entès de què anava, fins i tot la immensa majoria que mai no s'ha pres la molèstia de llegir-la: es tractava de tancar sota set claus les tendències destructives, d'aprendre a passar del que fan els altres (tolerància, respecte, el que sigui), de mirar de deixar enrera d'una punyetera vegada el passat dramàtic d'aquest país.
Ha funcionat. Millor del que podien pensar els que la van votar i els que ens la vam trobar feta i convertida ja en una mena de tabú: el text sagrat que no era de ningú i per això tothom s'hi podia sentir una mica còmode. No ha generat mai entusiasmes, excepte entre els talibans constitucionalistes, però sabíem que era allà, a l'ombra. No ens enganyàvem: no tenia propietats màgiques, no era sagrada, però funcionava. Almenys no ens matàvem, no ens perseguíem, no ens exterminàvem: poca broma, en un país com aquest, tan brutal. Hi havia una condició bàsica: el text del 78 era intocable. Fins i tot els que volien canviar-lo ho feien amb respecte i temor, com el que desafia una prohibició divina.
Aquest agost, mentre érem de vacances, el tabú se n'ha anat a fer punyetes.
Si es pot canviar la Constitució com qui no vol la cosa, encara que admetem que estem en estat de setge no declarat formalment, es pot declarar la independència, el budisme, l'anarquia o l'era happyflower: el que sigui. No cal que ens posem d'acord ni que en parlem ni que diguem les coses pel seu nom. I si és possible fer-ho amb un pacte parlamentari, també es pot fer amb un pacte extraparlamentari: total, gairebé tots els canvis han estat sempre al principi il.legals, anticonstitucionals, diabòlics... Aquesta és l'herència que ens deixa l'agost del 2011, una bomba d'explosió retardada, que anirà esclatant per fases a la tardor, a l'hivern, a la primavera, els propers anys...
Ja no hi ha tabú, ja estem desconstitucionalitzats, preparem-nos per a les emocions fortes...
