Ja comencen a arribar als estancs els paquets de tabac amb imatges fastigoses, suposadament de gran valor informatiu, que ens han d’allunyar del vici. Es un pas més en una estratègia que depassa els límits de la sanitat o la prevenció i ja ha derivat en persecució inquisitorial, carregadíssima de bones intencions, faltaria més. Els paquets porten unes fotos de pulmons, dents grogues, tumors i altres desgràcies, a més dels missatges habituals pensats per aterroritzar-nos. Impressionen, en efecte, el primer dia que ho veus. L’objectiu és que quan agafis un cigarret se’t posin per corbata. Efectivament, et venen ganes de deixar de fumar. Clar que també li pots posar una funda bufona al paquet o passar-te a la “pitillera”, que pot tenir fins i tot una mica més d’estil, almenys fins que les prohibeixin o obliguin també a retolar-les amb alguna advertència.
El proper pas pot ser imprimir missatges als mateixos cigarrets (si no se’ls ha acudit encara, ja ho faran) o que ens amaguin el tabac a les botigues, com ja fan a altres països, a veure si mica a mica ens anem oblidant del tabac… Com que no hi ha més remei, haurem d’acceptar les fotos repugnants als paquets de cigarrets. Ja es tornaran invisibles en dues setmanes com a màxim…
Però també podem apuntar-nos a aquesta estratègia i aplicar-la a altres camps de la vida pública. Per exemple, missatges d’advertència a les entrades de bancs i caixes amb fotografies de desnonaments, d’empresaris desesperats per trobar crèdit, coses així… O enganxines per posar obligatòriament al vidre del cotxe, just davant dels nassos del conductor, amb imatges horroroses d’accidents. O grans cartells a Vandellós, amb alguna cosa amable del tipus “Aquest pot ser el nostre Fukushima”. O anuncis a totes les vies i trens de l’AVE, amb el preu de construcció i manteniment i les pèrdues de cada línia, si pot ser amb equivalències didàctiques: quantes escoles o hospitals o trens de rodalies podríem fer amb aquests diners…
El país estaria ben aviat ple de cartells i missatges esgarrifosos, però seria de gran utilitat social. I no podríem dir mai que no estem avisats dels perills que ens envolten. Així, l’experiència dels fumadors es posaria al servei del conjunt de la societat i ens faríem perdonar una mica el nostre vici…
