Governs de vacances

Mentre Rajoy està de vacances, callat i desaparegut (una novetat: normalment només està desaparegut i callat), els seus volen muntar un show especial al Congrés (també de vacances) perquè comparegui Zapatero, acusat de fer vacances mentre la crisi fa hores extres. Frau Merkel, Monsieur Sarkozy i el prodigi sexual del Berlusconi han fet vacances també, però han tingut l'habilitat d'escenificar que governen. 

Zapatero, tot i que ens el podem imaginar mosegant-se les ungles, fumant pels descosits i penjat del telèfon, s'ha quedat a Doñana i ha comès el pecat que ara li retreuen els que ja s'imaginen posant ordre a Espanya. L'espifiada, això sí, és clamorosa: no ha sabut o volgut generar la imatge i la sensació d'estar al peu del canó. 

Ho sento per ell, perquè no li desitjo a ningú que es quedi sense vacances, però tot i acceptant que segur que estava i està fent tot el que pot (dubto que pugui fer gran cosa...), hauria estat més encertat si s'hagués fet una foto en bermudes al costat de la piscina de la Moncloa, amb el mòbil a la mà i dos o tres portàtils als seus peus. Amb el cendrer amagat i com a molt una cervesa sense alcohol a la tauleta, que s'ha de donar una imatge políticament correcta... 

Potser sóc un ingenu, no ho descarto, però no m'imagino cap govern europeu de vacances a la platja i molt menys gaudint de la tranquil.litat de l'estiu: el panorama és d'infart. Per altra banda, els governs no s'aturen mai, ni de dia ni de nit, siguin de dretes o d'esquerres. Ni es queden indiferents quan els plouen les desgràcies dia sí i dia també: no va d'això el negoci, perquè t'hi jugues el futur, i no només el del país sinó el teu. Acusar els governs perquè fan vacances (i només per fer una mica de soroll i dissimular les vacances perpètues de l'aspirant) és una ofensa a la intel.ligència i possiblement un pas més en la tècnica grollera però efectiva de deslegitimar i destrossar el sistema i el que calgui, a veure si cauen dos o tres vots més... Una altra cosa, molt diferent, és que estigui a les mans dels governs, d'avui per a demà, fer res per aturar aquesta bogeria que ens acabarà estimbant a tots al fons del barranc: es pot canviar el futur, però aquest present ja no té remei. I tremolem si es posen a treballar a fons tots aquests que tenen solucions ràpides i dràstiques per a tots els nostres mals...

(Diari de Terrassa. 12.08.2011)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes