L'Obama és d'ETA, segur

        Tot és qüestió d’afirmar-ho amb naturalitat i amb força, sense dubtar ni un segon. Si hi ha càmeres de televisió, cal mirar-les amb decisió i valentia. Pots dir que l’Obama és d’ETA i quedar-te tan ample. Sona fort, sí: suposo que el primer dia que dius una animalada d’aquestes proporcions ha d’impressionar. Però amb el temps agafes pràctica i se’t passen les manies. També els devia costar als que afirmaven que l’Obama no era nordamericà de naixement… O sigui que ja pots dir que Zapatero negocia amb ETA. O que els informatius de TVE eren més imparcials amb l’Urdaci que ara: no ve d’un pam. O que Espanya mai no va anar a la guerra d’Irak. O que Camps es paga tots els vestits. O que avui et sembla bé que l’Estat pagui els seus deutes a Catalunya, amb tal de fer la guitza al govern socialista: tranquil, demà podràs dir sense immutar-te que és un greuge intolerable i una ofensa a la igualtat de tots els espanyols. També pots embolicar-te en la Constitució per defensar a capa i espasa aquesta sagrada igualtat i callar les delicades comparacions en despesa sanitària per habitant, per posar un exemple innocent… Aquest país (que cada dia més és “aquell país”, al pas que van) s’està convertint en un gran plató del “Gato al agua”: a veure qui la diu més grossa. No és que les mentides amb altaveu siguin exclusiva de la dreta passada de voltes i del seu potent circ mediàtic, però el cert és que estan assolint un nivell d’excel.lència incomparable. I hi ha un munt de gent que s’ho creu i s’esvera: és una operació intel.ligent, estan construint amb força èxit un espai mental i polític blindat que es va eixamplant. L’únic consol que ens queda és que aquesta mena de show mediàtic (SLMQD, o sigui “Sé las mentiras que dijiste”) té molt més èxit de crítica i públic al Gran Madrid que no a la perifèria, des d’on ens ho mirem amb una certa indiferència: la desconnexió mental va avançant. S’ha de reconèixer que ens hi ajuden força, tot sigui dit. 

Share this: