ELMÓN.CAT | 26.7.2017 | Tres anys ja des
d’aquella brutal confessió a mitges amb la qual Pujol va dinamitar
la seva obra i el seu somni d’esdevenir el pare fundador de la
pàtria. Tot se’n va anar a fer punyetes, en un drama digne de
Shakespeare, replet de tots els ingredients de les millors tragèdies:
diners, mentides, poder, famílies, sexe... Després de tantes
lliçons, tanta ètica, tanta moral i tant patriotisme, tot va quedar
reduït a un grapat de cendres. En la seva megalomania, Pujol volia
ser Catalunya, es veia a ell mateix com la personificació de
Catalunya.
LLEGIR MÉS...
Popular Posts
-
Joan Rovira i Miret Escriptor, poeta i periodista. (Manresa, 1962). Hagués pogut néixer a Alemanya, on vivien aleshores els meus pa... -
(16.7.2012) M'encanta. Tota la complexitat de les societats i economies modernes, reduïda a un conte infantil de l'any de la pi... -
La poeta Dolors Miquel va llegir el seu poema “Mare nostra” en un acte al Saló de Cent de Barcelona, més despentinat, més fresc i menys e...
