Batejar-lo així,
“l’autobús de l’odi”, ha estat una bona idea. És el bus que
recorda que els nens tenen penis, les nenes tenen vulva i que és
pecat i abominació (això no ho diuen, però s’entén
perfectament) que un home vulgui ser dona o a l’inrevés o
qualsevol de les diferents opcions que hi ha per definir lliurement
la identitat sexual de cadascú. Un bus ultracatòlic (“Hazte
oír”), amb ganes de provocar i d’indignar tots els moviments
“trans” del país.
A molts indrets,
lògicament, s’ha aixecat una bona polseguera, a l’espera de què
passa amb la decisió del jutge que ha ordenat immobilitzar-lo. És
un autobús ranci, carregat d’odi, sí, i d’estupidesa, també.
Un autobús
inquisitorial, sens dubte: si poguessin, enviarien a la foguera tots
els LGTBQI i molta, moltíssima altra gent que abominem de
l’abominable moral que volen imposar-nos. Però encara que sé que
també em cremarien a mi, penso que no és bona idea prohibir que
l’autobús circuli.
Els que ens queixem
d’un país on un tuit, una cançó, un acudit o una pintada
ofensius (terme que cadascú entén com vol) et poden portar als
jutjats i a la presó, no podem estar d’acord en què s’hagi de
prohibir aquest autobús, per repugnant que sigui el seu missatge.
La llibertat
d’expressió és i ha de ser per a tothom: la batalla de la
llibertat sexual no es guanya prohibint sinó combatent des de la
llibertat i amb fermesa els prejudicis, les discriminacions, les
fòbies... L’autobús ha de circular, s’han de poder cantar
cançons contra el rei o el papa de Roma, s’han de poder fer
acudits de mal gust sobre Carrero Blanco... I s’ha de deixar el
Codi Penal al lloc que li toca i frenar la tendència obsessiva a
portar-ho tot als jutjats.
Per suposat, també
s’ha de plantar cara i protestar contra l’autobús de l’odi, a
més de recordar que són els mateixos que, si estigués a la seva
mà, posarien Franco al santoral. Sense oblidar que per iniciativa de
l’ex ministre Fernández Díaz, des del 2013 “Hazte oír” està
considerada de “utilidad pública” i les donacions que s’hi fan
desgraven fins al 75%... Això tan vergonyós, que els permet
disposar de 2,7 milions anuals, és el que caldria canviar, per
exemple.
No cal escoltar les
barbaritats insultants d'aquests que es volen fer “oír”. Però
sí deixar que les diguin, mentre no depassin certs límits, que per
força han de ser molt generosos, per fàstic que ens causin. L’únic
que no podem fer és el mateix que voldrien fer ells: prohibir.