Si no fos perquè en
tot aquest merder ens hi estem jugant (i perdent) el nostre futur,
seria d'allò més divertit. Cada dia surt una història més bona
que el dia anterior. Les clavegueres anaven plenes i sembla que van
rebentant, una rere l'altra… Però, per suposat, tenim una
democràcia d'altíssima qualitat i d'una salut de ferro, això és cada dia més evident.
Un dia et surt la
història de Bárbara Rey, que n'hi ha per sucar-hi pa i per
preguntar, humilment, faltaria més, a quina partida dels
pressupostos es va carregar aquesta importantíssima operació per
protegir la seguretat de l'Estat, amb majúscules i corona… Un
altre dia surten les memòries d'un policia jubilat, un altre servidor de
l'Estat amb majúscules, que comença a escampar de tot i en totes
les direccions… Entremig, unes quantes històries menors, no sé, com la del patriota Bono justificant la seva dimissió per patriotisme i
oblidant, no sé, posem que els papers que hi havia en un armari del
ministeri… Armari. Sí. He dit armari? Doncs sembla ser que el mobiliari
de l'Estat és un pou de sorpreses. La darrera és efervescent com
una bona copa de cava, inspiradora, lleugera, casual…
Ostres, tu, estàvem
fent neteja i resulta que hem trobat un usb al fons del calaix. La
senyora de la neteja? No, la policia, ves a saber si guiada per
l'àngel Marcelo, l'àngel de la guarda que neteja la consciència
d'alguns ministres i fins i tot els busca aparcament. Ara va i surt
un usb que ningú no recordava, mira tu que és casualitat. I té a
veure amb el cas Pujol, no t'ho creuràs. Vas tu a la policia amb una
història com aquesta i primer es fan un tip de riure i a continuació
passes la nit als calabossos. Però clar, si és la policia la que
perd casualment un usb, el qual apareix casualment al bell mig del
sidral del judici del 9N i de les explosives declaracions de
l'entranyable jubilat que era el número dos de la policia…
Doncs, res, ens ho
creiem, com hem de dubtar de la policia? Que sí, que ja se sap, que els usb es perden als llocs més
insospitats i apareixen el dia que menys t'ho esperes. Això sí, el
van portar directe al jutge, perquè sa senyoria dictamini el que cregui oportú amb la llei a la mà. La llei, ja se sap... Aquí la llei és
sagrada. No fos que algú pugui pensar malament… Boníssim, de
veritat.