Millor definició no existeix. Què és la corrupció per al “big
boss” d'un partit que ha pagat la seva seu central en negre i acumula un rècord
planetari de casos de corrupció? Res, una anècdota. Paraula de Rajoy. Doncs bé,
en els darrers dies hem tingut una sobredosi d'anècdotes que, òbviament,
confirmen el que diu: són anecdòtiques, coses sense importància que la gent ja
oblidarà i acceptarà com a normals… Sí?
Ahir, la condemna a Rato i Blesa, que
tenen feina per a estona als tribunals. Després, el pacte del bipartit per
endarrerir fins a passat l'estiu la investigació parlamentària del major
robatori de bancs de la història i del rescat més trampós i pornogràfic.
Anecdòtic, clar. Fa dos dies, el cas de l'exministre Soria, que demandava el
digital eldiario.es per dir que havia dormit a un hotel de luxe sense pagar.
Ostres, tu, doncs resulta que era veritat. Anecdòtic, clar, per això no passa
res: visca la normalitat.
I ja per rematar la setmana, el gran tema: el fiscal
de Múrcia, el que li buscava les pessigolles al president murcià, del PP, ha
estat cessat. Anecdòtic, sens dubte. Li han fet la punyeta tant com han pogut,
hi ha hagut robatoris de documents en poder d'altres fiscals… però, clar, sóm
anècdotes.
Com diu Rajoy, ara el que cal és perseverar en la lluita contra la
corrupció. I han trobat una excel·lent manera de perseverar: carregar-se,
subtilment o brutalment, tothom qui es dedica a mirar sota les catifes i treure
cosetes lletges. Fiscals submisos, justícia controlada i brigada de policia política: aquesta és la recepta.
Si perseveren amb tanta perserverància en aquesta barroera
tècnica, que el país s'empassa com si res, en quatre dies tot serà una
anècdota. Aquí no haurà passat res, la corrupció no haurà existit, el rescat
bancari haurà estat un exemple d'impecable gestió i el país continuarà anant la
mar de bé i essent un exemple per a la resta de la humanitat. Tot quedarà
reduït a anècdotes a peu de pàgina i podran seguir salvant la pàtria
heroicament, al mateix temps que li buiden les butxaques...