Aguantar és guanyar

Dos blocs il·lusos, fantasiosos. No són els únics, però sí els que fan més soroll. El que domina la política i l'escenografia espanyola vol Mas, Puigdemont i els conserges de Palau a la presó. Somien que poden -expressió dura, molt espanyola- trencar la columna vertebral de l'independentisme. Ho acaben tot a garrotades, reals o judicials, i després ja tenen pensada alguna propineta, algun caramelet per endolcir el mal tràngol d'abaixar-se els pantalons.

Els que dominen la política i l'escenografia catalana, somiatruites també però menys sobrats, tot i algun “tic” més aviat passat de voltes, creuen que poden posar de genolls l'Estat espanyol, que no sé qui ens finançarà no sé què, que tenim amics i aliats a tot arreu i que el món celebrarà la independència de Catalunya amb una gran festa de somriures.

Ni els uns ni els altres no guanyaran. O no ara. Primer, això sí, cal escenificar (és la tercera vegada que esmento l'escenografia) un xoc dramàtic. A veure qui aguanta, qui els té més grossos i durs. Quina manera de fer política tan pobra, barroera i plana. Però no té remei: ara toca això, mentre escenifiquen diàlegs de fireta per entretenir-nos. Uns amb la seva astúcia i els altres amb el Codi Penal.

Primer han de xocar, ho necessiten, els ho demana el cos i els seus respectius guions. Encara que els tremolin les cames. Després, ja veurem. Depèn de qui guanyi el relat. I tot indica, ara per ara, que la maquinària de l'Estat guanyarà la primera trompada. Però això només funcionarà fins que aquí ens acostumem a les trompades, que és el que passa a les guerres d'alta o baixa intensitat, virtuals o a garrotades. Una vegada t'acostumes al que abans era impensable, la vida passa a una altra dimensió. Això val per a les dues parts, sí. Però això serà més llarg del que ens pensem i s'acabarà a la manera espanyola: aguantar és guanyar.


Només estem en allò que els clàssics anomenaven “prolegòmens”. Això d'Espanya s'ha acabat. Però falta una cosa fonamental, el desllorigador: amb què substituïm el que s'ha acabat? Aquesta resposta estarà pendent encara força temps...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes