La carpeta catalana

Ara els ha agafat per dir-ne així. La carpeta catalana. Sona bé i és neutre, molt burocràtic: suggereix només que a dins hi ha alguns papers que cal llegir, sense presses, i potser, qui sap, fer veure que es fa alguna cosa. En podrien dir “el problema català” o fins i tot alguna expressió més viva i colorista: esquerda, problema, gra al cul, crisi… Però no, prefereixen veure-ho com una qüestió d'ordre menor, com si no fos una emergència que qüestiona seriosament l'arquitectura política d'Espanya i del sud d'Europa.

Aquesta és la “tècnica Soraya”, més refinada que la de Rajoy abans de convertir-se en un apòstol del diàleg i el bon rotllo. No condueix enlloc, per suposat, només a perdre el temps, marejar la perdiu i embolicar la troca. Al final, el més probable és que no en surti res, però estan convençuts que així aniran desinflamant el gra al cul: el temps ho cura tot, i aquests catalans esverats ja s'aniran calmant, a base de garrotades, amenaces i una mica de massatge. D'aquí les visites de la vicepresidenta, el nou clima de diàleg i amabilitat, la xerrameca de sempre… I d'aquí també l'alleujament que senten molts polítics catalans, que en el fons tampoc no estaven disposats a saltar pel precipici. A veure si ara arriba de Madrid una oferta mínimament acceptable i presentable…

Tanmateix, a la pràctica, mitja Catalunya passa olímpicament de la Constitució i d'Espanya. I a l'altra mitja hi ha una part important que tard o d'hora acabarà passant i mirant cap a un altre horitzó.

Amb carpeta o sense, el passat ja és passat i no tornarà: justament això és el que voldrien els centralistes que s'anomenen “unionistes” però que en realitat són els que millor desuneixen, els que millor bloquegen solucions creatives i dignes i els que tenen pànic a fer cap mena de canvi seriós. La carpeta mira cap al passat, mentre que la història mira sempre cap al futur i a sobre és imprevisible. Per això li donaran voltes i voltes als papers de la carpeta, seguirà passant el temps, i l'esquerda anirà fent-se gran i definitiva. La carpeta demana visió històrica, lideratge del de veritat, gosadia, prudència de la bona i no de la covarda… i res d'això no veurem en els propers mesos o anys, ni aquí, ni allà. De manera que, per continuar amb la terminologia burocràtica, la carpeta serà cada vegada més gruixuda i farà més mandra obrir-la. I un dia, la història girarà…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes