Ara els ha agafat
per dir-ne així. La carpeta catalana. Sona bé i és neutre, molt
burocràtic: suggereix només que a dins hi ha alguns papers que cal
llegir, sense presses, i potser, qui sap, fer veure que es fa alguna
cosa. En podrien dir “el problema català” o fins i tot alguna
expressió més viva i colorista: esquerda, problema, gra al cul,
crisi… Però no, prefereixen veure-ho com una qüestió d'ordre
menor, com si no fos una emergència que qüestiona seriosament
l'arquitectura política d'Espanya i del sud d'Europa.
Aquesta és la
“tècnica Soraya”, més refinada que la de Rajoy abans de
convertir-se en un apòstol del diàleg i el bon rotllo. No condueix
enlloc, per suposat, només a perdre el temps, marejar la perdiu i
embolicar la troca. Al final, el més probable és que no en surti
res, però estan convençuts que així aniran desinflamant el gra al
cul: el temps ho cura tot, i aquests catalans esverats ja s'aniran
calmant, a base de garrotades, amenaces i una mica de massatge.
D'aquí les visites de la vicepresidenta, el nou clima de diàleg i
amabilitat, la xerrameca de sempre… I d'aquí també l'alleujament
que senten molts polítics catalans, que en el fons tampoc no estaven
disposats a saltar pel precipici. A veure si ara arriba de Madrid una
oferta mínimament acceptable i presentable…
Tanmateix, a la
pràctica, mitja Catalunya passa olímpicament de la Constitució i
d'Espanya. I a l'altra mitja hi ha una part important que tard o
d'hora acabarà passant i mirant cap a un altre horitzó.
Amb carpeta
o sense, el passat ja és passat i no tornarà: justament això és
el que voldrien els centralistes que s'anomenen “unionistes” però
que en realitat són els que millor desuneixen, els que millor
bloquegen solucions creatives i dignes i els que tenen pànic a fer
cap mena de canvi seriós. La carpeta mira cap al passat, mentre que
la història mira sempre cap al futur i a sobre és imprevisible. Per
això li donaran voltes i voltes als papers de la carpeta, seguirà
passant el temps, i l'esquerda anirà fent-se gran i definitiva. La
carpeta demana visió històrica, lideratge del de veritat, gosadia,
prudència de la bona i no de la covarda… i res d'això no veurem
en els propers mesos o anys, ni aquí, ni allà. De manera que, per
continuar amb la terminologia burocràtica, la carpeta serà cada
vegada més gruixuda i farà més mandra obrir-la. I un dia, la
història girarà…