El dia 7 és
l'endemà del 6. I ahir corríem per les botigues i els carrers sota
les llums del Nadal, fèiem turisme, gastàvem, disfrutàvem del
macropont, treballàvem.. El mateix que farem demà, passant de
puríssimes i constitucions. Però aquest dimarts posaves la ràdio,
encenies la tele, tafanejaves als diaris, i et trobaves amb el
discurs sobat de la Constitució de sempre, així, amb majúscules i
un fort aroma de naftalina. És el que ens deien, el que ens repetíem
nosaltres, el que volíem creure. La Constitució és de tots. Ens ho
crèiem? Més aviat sí.
Però ahir, orfes de Constitució, la vida
real anava per un altre carril: no conec ningú que celebri el dia
del cadàver polític, d'una cosa que ha perdut el seu significat,
morta i embalsamada pels tanatopràctics que mantenen sota mínims
les constants vitals del règim, endollat a una màquina de
respiració artificial. I mentre “allà” feien la vetlla del
cadàver i nosaltres passàvem de l'insuportable “periodisme de
declaracions” que disfressa la buidor de la política, ens adonàvem
de què en realitat no cal tocar ni una coma de la Constitució. Ja
ens l'han canviat, sense que ens n'adonéssim gaire.
No està escrita
ni la votarem mai, però funciona a ple rendiment i contribueix a
mantenir la població infantil·litzada, anestesiada i drogada a base
de patriotisme barat, com aquells vins dolents que fan cremor
d'estómac… Tot va bé i un dia anirà millor. Per què canviar el
que ja funciona?, diu la veueta. No feu cas dels que veuen la mitja
(mitja?) ampolla buida. Apa, aneu de compres i a escampar la boira,
que el país (aquell i aquest) està en les millors mans possibles…
I així passava el dimarts i passarà el dimecres i les properes
setmanes. Una bona dosi d'anestèsia nadalenca i anem fent, anem
passant i els anem deixant fer, anem deixant que ho canviin tot sense
tocar una coma. I algun dia ens despertarem en un país que ja serà
tot un altre.
Home Unlabelled Era de tots, però ara ves a saber...