Frase per prendre nota, sobre la brillant sortida islandesa de la crisi: "Els interessos econòmics a una mà i la democràcia a l'altra".
I un afegit suggestiu, pensant en Grècia: "Si la UE es va equivocar amb Islàndia, per què hauria de tenir raó en altres casos?".
Des del 2008, Islàndia ha passat del 12% d'atur (que aquí ens semblaria normal) a un 4%. A més, ha condemnat banquers a la presó, ha aplicat controls duríssims del sector financer que va arruinar el país, s'ha negat a pagar els deutes dels bancs (exactament com aquí, oi?), ha renegociat el deute i ha fet un canvi poderós i sensat en la seva economia. Exactament com aquí, sí, on no sortim del cercle viciós del totxo, la banca i la política de baix nivell.
Les han passat canutes, però se n'estan sortint. Exactament com aquí, on no estem sortint d'enlloc ni anant enlloc.
Quina és la clau? Primera, engegar a fer punyetes la troika, les polítiques tòxiques i abusives de Frau Merkel, la banca i la Unió Europea si fa falta. És a dir: suïcidar-nos a base d'austeritat i de castigar el poble? No, gràcies, hi ha solucions millors.
Segona, democràcia, democràcia i més democràcia. Exactament com aquí. Clavadet.
I tercera: seriositat i visió de futur, cosa de la qual aquí no n'anem gaire sobrats, diguem el que diguem.
Conclusió? Ells se n'estan sortint i nosaltres no.
A nosaltres ens estan enganyant miserablement, que és una altra cosa, perquè creguem que anem a millor: en realitat ens estem arruïnant encara més.
Això és Merkelàndia, una franquícia gestionada pel titella Rajoy i per un Mas que es pensa que fent mèrits davant la Merkel el deixaran ser virrei d'un protectorat de Brusel·les...
Quina llàstima que aquí no faci més fred i no tinguem avantpassats víkings, perquè no estaria gens malament assemblar-nos a Islàndia...
(20 febrer 2015)
 president islandès, Ólaf...){kind=link}