Τσίπρας-Βαρουφάκης i les promeses

El compte enrere del pols entre Grècia i el "holding Merkel&Cia" és una de les grans històries polítiques del nostre temps. No va només de diners i de deutes. Tampoc no va només de l'honestedat del que deu diners i ha de fer tot el possible per retornar-los, ni de la deshonestedat del que abusa de la seva posició per condemnar el deutor a la misèria. Ni tampoc va només d'Europa, d'aquesta desfigurada Europa, nosaltres que l'estimàvem tant, sobretot perquè no volíem ser africans mai més... 

És sobretot una història de política i de decència, que sabem com ha començat però no com acabarà. Política i decència: dues paraules que van juntes poquíssimes vegades. 

Podrà complir el prometedor tàndem Tsipras-Varoufakis les seves promeses electorals? A Grècia la política espanyola i catalana poden fer un salt qualitatiu: aquí és indecentment normal no complir les promeses, i a sobre -la veritat- la majoria d'electors passen de tot, encara que remuguin. Donaran la talla aquests dos polítics grecs descorbatats? Per ara, sembla que sí. 

Sens dubte, hauran de negociar amb la realitat i rebaixar expectatives: això és la vida real i no un somni de color rosa. 

Depèn de fins a quin punt respectin de veritat els seus votants i es respectin a ells mateixos. El respecte és la clau de la història que s'està escrivint aquests dies, amb un final tan incert, que no veurem ni aquesta setmana quan acabi l'ultimàtum ni en un mes o dos. 

La batalla serà llarga i duríssima. Però allà, entre Grècia, Berlín i Brusel·les es posa a prova una de les primeres oportunitats reals de la "nova política" real. No revolucionària ni trencadora, sinó dignificadora, que és una paraula lletja, però plena d'esperança i promeses raonables. 

De moment, el capítol actual porta com a títol un simple "ojalà". No és poc.

(18 febrer 2015)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes