No són, òbviament,“la realitat”, sinó un apunt de cap a on està derivant la realitat política d’aquest país: cap al tripartidisme i cap a una fortíssima temptació de fer la gran coalició popular-socialista que predica Felipe González. I encara hi ha gent, en molts entorns polítics o de partit, que es pensa que no està passant res i que no canviarà res.
Doncs no sé, jo em miraria les enquestes, amb totes les cautel·les del món, i retindria aquestes pinzellades: guanys espectaculars de la banca, cadena perpètua inconstitucional, coses rares en el consens antiterrorista i vodevil polític sobiranista en particular i català en general.
Són alguns dels fenòmens que enquadren un possible “sorpasso” de Podemos al PSOE i uns percentatges no molt diferents entre les tres grans forces.
En tot cas, sembla que no guanyaria ningú sobradament: són resultats que tendeixen a un gran empat a tres bandes, i per tant obliguen a desempatar a base de pactes. Perillós, perillós, amb Felipe, Bono, Zapatero, Díaz i altres embolicant la troca i conspirant... Si volen fer-se l’harakiri, van força bé per aquest camí...
Sens dubte, d’aquí a les eleccions generals (i a les catalanes, tan misterioses i embolicades) tot pot canviar molt, però la tendència sembla sòlida: el moviment dels emprenyats, decebuts, il·lusionats, insultats, castigats, ofesos i estafats que simbolitza Podemos ha agafat cos i força. També hi ha personatges extravagants, rebotats de mil-i-una coses, gent de la "casta radical de tota la vida" (que també existeix), etc, però en general és una onada força sana i nova, que està pujant. Probablement no per guanyar, però sí per influir molt, cosa que no anirà gens malament: a veure si a les esquerres la gent comença a treure’s la son de les orelles i si a la dreta descobreixen que cal respectar els ciutadans i respectar de veritat la Constitució en comptes de prostituir-la.
No esperem miracles (mirem Grècia, per exemple) però amb una mica de sort venen temps interessants...
(5 febrer 2015)
